• Zoom. Tarragona: Arola, 2010.
  
  [Traduccions inèdites]
• Zoom (traducció al francès de Fabrice Corrons). Llegida al Teatre Sorano de Toulouse, febrer 2012, companyia Jean Seraphin. Direcció: Alain Piallat.

ESTRENES

• Sala Beckett de Barcelona, març de 2012. Dir. Xavier Albertí.

LECTURES DRAMATITZADES

• Teatre Sorano de Toulouse, febrer 2012, companyia Jean Seraphin. Direcció: Alain Piallat. Traducció al francès de Fabrice Corrons.

RESUMS

Català

Nit del 6 de març de 1939. La Guerra Civil s'acaba. El destructor Lepanto ha aturat els motors i ha apagat els llums a 30 milles de la costa africana. El seu comandant, el Capità de Navili, Marc Blanch, es debat en un mar de dubtes. No està d'acord amb els seus superiors, que han decidit "regala" la flota republicana al govern colonial francès de Tunísia. Els mariners i oficials de menys graduació el pressionen, volen que deserti i fugi amb ells (i amb el vaixell) cap a Mèxic… A bord, una misteriosa passatgera l'aconsella en el sentit contrari... ¿Què fer?... Però Zoom, malgrat les aparences, no és una faula de guerra, ni tan sols la recreació d'un episodi del nostre passat bèl·lic, és sobretot una història d'amor. Una aventura poètica muntada dins una capsa de nines russes: els plans de la memòria –la col·lectiva i la individual- s'hi multipliquen i es confonen. I ja no sabem què és veritat ni què és mentida.


Castellà
Noche del 6 de marzo de 1939. El destructor Lepanto ha parado motores y apagado luces a 30 millas de la costa africana. Su comandante, el Capitán de Navío, Marc Blanch, se debate en un mar de dudas. No está de acuerdo con sus superiores, que van a "regalar" la flota republicana al gobierno colonial francés de Túnez. Sus marinos, y oficiales de menos graduación, le presionan para que deserte y se dirija hacia Méjico (o hacia la URSS, dicen algunos). A bordo, una misteriosa pasajera le aconseja lo contrario. ¿Qué hacer?... Pero Zoom, a pesar de las apariencias, no es una fábula de guerra, ni tan solo la recreación de un episodio de nuestro pasado bélico, es sobre todo una historia de amor. Una aventura poética montada en el interior de una cajita de muñecas rusas: los planos de la memoria –la colectiva y la individual- se multiplican y se confunden. Y ya no sabemos qué es verdad ni qué es mentira.