• Combate i Suite. [publicades juntes]. Madrid: SGAE, 2000.
• Suite. Barcelona: Proa, 2001.
• Suite i Oasi [publicades juntes]. París: Éditions du Laquet, 2003. (trad. Isabelle Bres).
• Suite. Firenze: Alinea Editrice, 2004. (Trad. Mari Carmen Llerena).
  
  [Traducció inèdita]
• Suite. Traducció inèdita a l'anglès amb el suport de la Convenció Teatral Europea, 2000. (Trad. Sharon G. Feldman).

ESTRENES

• Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona. Gener 2001. Direcció: Toni Casares.
• Estrenada a Sevilla, Sala La Fundición. Octubre 2010. Direcció: Luís Maluenda (amb funcions també a Ciudad Real, Saragossa, Los Santos de Maimona i Madrid).
• LECTURES DRAMATITZADES
• Lectura dramatitzada en castellà al Círculo de Bellas Artes de Madrid. Octubre 2000. Direcció: Francisco Vidal.
• Lectura dramatitzada en castellà a La Habana (Cuba). 2003. Direcció: Abelardo Estorino.
• Lectura dramatitzada en anglès a la Bonner Biennale. 2000. (Trad. Sharon G. Feldman, amb el suport de la Convenció Teatral Europea)
• Lectura dramatitzada en francès al "XXIè Festival Théâtre Franco-Ibérique et Latino-Américain", de Bayonne. Octubre 2001. (Trad. Isabelle Bres)
• Lectura dramatitzada en italià. Teatro "Studio Eleonora Duse", Academia Nazionale d'Arte Drammatica "Silvio D'Amico". Novembre 2005. “Trad. Mari Carmen Llerena)

RESUMS

Català
Dalt de l’escenari dos espais distints. Distants. La suite d'un hotel i una sala d'estar d'una casa qualsevol. Curiosament, comparteixen la mateixa finestra. A la sala d'estar, un home madur, que construeix una casa de nines, i la seva dona disputen i es vigilen una vegada més, com cada dia. A l'hotel, una dona jove els contempla. O no? En qualsevol cas hi ha alguna cosa a l'altra banda de la finestra que li crida poderosament l'atenció... Suite és una obra intimista. Presenta una intensa i estranya relació entre quatre personatges. De fet, dues parelles: un matrimoni madur i un matrimoni jove. Davant la impossibilitat que els somnis es facin realitat, l’autor planteja un conflicte radical entre els que opten per l’acció i els que s’inclinen per la renúncia.

Una densa trama d'afectes, traïcions, maquinacions i fidelitats –no exempta d'intriga- fa que, al final de l'obra, el públic prengui consciència que l’objectiu dels personatges, els seus desitjos i les seves estratègies, van molt més enllà del que semblava. En definitiva, Suite és una obra que parla de la felicitat, del pas del temps i també –tal com passa a Combat- de la funció de l'art en la societat. D'altra banda, estableix una crua metàfora de l'Europa actual, perduda i desorientada, sense un destí precís: Es quedarà confusa i frisosa a la freda suite d'un hotel qualsevol?, Romandrà còmoda i segura , apoltronada en el miratge d'una llar sense fonaments?, Fugirà cap a un futur imprecís i inabastable?

Castellà
Una mujer ha abandonado su familia y se ha refugiado en un hotel. Sus padres y su marido intentan descubrir dónde está y por qué se ha ido. La extraña y repentina aparición de un viejo cuadro pone el pasado en cuestión y siembra de fantasmas el presente. Suite es una obra llena de misterio que nos habla del eterno dilema entre el intento de vivir los sueños o la posibilidad de literaturizar nuestro pasado. La cohabitación de dos espacios encima del mismo escenario consigue enigmáticas asociaciones y una elevada tensión dramática.

Anglès
On the stage there are two distinct spaces. Separated. A hotel suite and the living room of an ordinary house. Curiously, they share the same window. In the living room, a man of mature age, who is building a dollhouse, and his wife discuss things and observe each other once again, as they do every day. At the hotel, a young woman observes them. Or does she? In any case there is something on the other side of the window that compellingly captures her attention… Suite is an play of intimate dimensions. It presents an intense and strange relationship between four characters. Precisely, two married couples: one older, the other younger. Confronting the impossibility that dreams can become reality, the author proposes a radical conflict between those who opt for action and those who are inclined toward denial.

A dense plot of feelings, betrayals, machinations and fidelities --not lacking intrigue-- develops in such a manner that, at the end of the play, the audience realises that the objective of the characters, their desires and their strategies, goes way beyond what was initially apparent. Undoubtedly, Suite is a play that speaks about happiness, about the passage of time and also --as is the case in Combat-- the function of art within society. On another level, it establishes a crude metaphor for contemporary Europe, lost and disoriented, without a precise destiny: ¿will she remain confused and impatient in the cold suite of any old hotel?, ¿will she remain comfortable and safe, closed and enthroned within the mirage of a home without foundations?, ¿will she flee toward an imprecise and unattainable future?

Francès
Une maison, quelque part en Europe. Deux couples, deux générations. Différents par leur nature, leur sensibilité, leur façon de réagir face à la réalité qui étouffe toute perspective de changement, d'adventure et de réalisation de soi. L’auteur, en superposant temps et espaces, a mis en scène un jeu d'interférence entre le passé et le présent: les personnages se recomposent alors devant nos yeux, à la manière d'un kaléidoscope.

Alemany
Berta verlässt ihre Familie und flüchtet sich in ein Hotelzimmer. Ihre Eltern und ihr Ehemann versuchen herauszufinden, wo sie ist und warum sie gegangen ist. Das seltsamen Auftauchen eines alten Gemäldes weckt die Gespenster der Vergangenheit der Eltern, die in der Gegenwart des jungen Paares herumspuken. Suite ist ein Theaterstück voller Geheimnisse. Es erzählt uns vom ewigen Versuch, die Träume zu leben, und der möglichen Literarisierung unserer Vergangenheit. Die Zusammenlegung von Bertas Hotelsuite und dem Haus ihrer Eltern auf einer Bühne löst enigmatische Assoziationen aus und führt zu einer starken dramatischen Spannung.