• Oasi. Barcelona: Edicions 62, febrer 2003.
• Suite i Oasi [publicades juntes]. París: Éditions du Laquet, 2003 (trad. Isabelle Bres).
• Oasi. Revista Galega do Teatro, Verán 2008, núm. 55 (Textos, 52) (trad. Afonso Becerra).
  
  [Traduccions inèdites]
• Oasis. 2003 (Trad. al castellà d'Ignasi Garcia Barba).
• Oase. Merlin Verlag, 2003 (Trad. a l'alemany de Thomas Sauerteig).

LECTURES DRAMATITZADES

• Lectura dramatitzada en francès al Théâtre du Chaudron. La Cartoucherie, de París. Desembre 2003. Direcció: Agathe Alexis.
• Lectura dramatitzada en alemany al Festival de "Europaïsches Theater". Bremer Theater. Febrer 2004

RESUMS

Català
Un home torna a casa després de deu anys d'exili: l'antic casalot de la família és a punt de desaparèixer sota les aigües d'un pantà. Abans que això no passi, però, ha de resoldre algunes qüestions pendents: la conflictiva relació que l'uneix al seu germà, el record d'un antic amor, l'esperança de recuperar les sensacions del passat... Però les coses no succeeixen com havia previst: la casa és habitada clandestinament per una noia i el seu avi, dos immigrants il·legals que s'amaguen de la policia... Amb Oasi, Batlle ofereix una sincera reflexió sobre determinats aspectes de la nostra societat: l'especulació, la destrucció del paisatge, la repressió política als anys noranta... L'autor, però, s'interessa sobretot pel drama dels "desplaçats", i arriba a la conclusió que, si bé el retorn és impossible, l'emmirallament en la mirada de "l'altre" ofereix una possibilitat de supervivència.

Castellà
Xavier regresa a casa después de diez años de ausencia. En pocos días, el antiguo caserón de su familia desaparecerá bajo las aguas de un pantano en construcción. Su hermano adoptivo, Raixid, que gobierna el patrimonio familiar desde que Xavier marchó, le ha mandado un aviso. Xavier vuelve con la esperanza de recuperar, entre las desnudas paredes de la casa abandonada, la memoria, las sensaciones de su pasado, el paraíso de su infancia. Sin embargo las cosa no suceden como había previsto: al llegar descubre que Raixid ha cobijado a unos parientes de Túnez que han llegado ilegalmente al pueblo y que se esconden de la policía. Durante unos días, Xavier vivirá con Abdallah y su nieta Aixa. Ésta reclama a Raixid un viejo compromiso de matrimonio. Raixid sin embargo se ha casado con María, la antigua novia de Xavier.
Mientras las aguas suben y los inquilinos de la casa se esconden, Xavier descubrirá que su esperanza de retorno es imposible, que ya no queda nada del "paisaje" de su infancia, que los recuerdos no son compartidos; descubrirá también que el mestizaje –la mirada del otro- brinda una bonita posibilidad de supervivencia. Xavier, que abandonó su tierra por motivos políticos (a raíz de la Juegos Olímpicos del 92) y también por un desencuentro amoroso que le enfrentó a Raixid, reconocerá en Aixa el dolor de los que abandonan su tierra, de los que se debaten entre la nostalgia de lo que queda atrás y el deseo de mirar adelante buscando una vida mejor. Mientras las aguas cubren lentamente el caserón, sus habitantes tendrán aún la oportunidad de reconciliarse con sus propias vidas.

Alemany
Xavier kehrt in das Haus seiner Kindheit nach Spanien zurück, nachdem er zehn Jahre zuvor nach England ausgewandert war. Von seinem Adoptiv-bruder Raixid erfährt er, dass der alte Wohnsitz der Familie einer neu gebauten Talsperre zum Opfer fallen wird. Er wird nichts mehr ausrichten können, allerdings gibt es einiges zu klären: die konfliktreiche Beziehung zu seinem Adoptivbruder, das Verhältnis zu seiner früheren Liebe Maria, die Aufarbeitung seiner politisch bewegten Jugend. Doch die Dinge entwickeln sich unerwartet, als Xavier entdeckt, dass Raixid im gemeinsamen Elternhaus zwei tunesische Einwanderer vor der Polizei versteckt hält.
In Oase spricht Carles Batlle auf die schwierigsten Aspekte unserer Gesellschaft an: die Spekulation, die Zerstörung der Landschaft, die politische Repression.

Francès
Xavier revient à la maison après dix années d'absence, espérant retrouver le paradis de son enfance. Il découvre que son frère adoptif, Rachid, y héberge des parents de Tunis, immigrés clandestins, et apprend que la vieille demeure familiale va bientôt disparaître sous les eaux d'un barrage en construction. Il reconnaîtra chez les locataires clandestins cette même douleur qui est la sienne, celle des déracinés qui se débattent entre la nostalgie et le désir de construire une vie meilleure...