Manuel Balasch i Recort neix a Cornellà de Llobregat el 13 de maig de 1928 en una família humil, d’origen menestral.

El 1953 es llicencia en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment fa la carrera eclesiàstica fins a 1957. Aquest mateix any es doctora amb una tesi sobre Juvenal, que obté el premi Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres. L’any després es doctora en Teologia a Salamanca, i amplia els seus estudis a Munic i Heidelberg.

A partir dels anys seixanta, comença una llarga col·laboració amb la Fundació Bernat Metge, de la qual arribarà a formar part del consell de direcció, amb traduccions de Juvenal, del llatí, i de Baquílides, Polibi, Sòfocles, Aristòfanes, Homer, Safo, Tucídides, Èsquil, Píndar, Plató i Heròdot, del grec. Del 1971 data la primera traducció, en vers, de la Ilíada d’Homer, de la qual farà una nova versió el 1997, guardonada amb els premis Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or. També col·labora amb la Fundació Bíblica Catalana amb la traducció dels dos Llibres dels Macabeus de la Bíblia, el 1968.

En paral·lel, desenvolupa una tasca com a catedràtic de grec en instituts a Xàtiva, Reus i Barcelona. El 1993 entra com a catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu vessant acadèmic el porta a estudiar la figura de Carles Riba, amb estudis com Carles Riba, hel·lenista i humanista (1984), Carles Riba, la vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991), i a editar el Memorial del pecador remut, de Felip de Malla, en set volums. Així mateix, destaca la publicació de nombrosos llibres de text per a l’ensenyament del llatí i del grec.

Com a poeta, la seva obra Poemes (1971) obté el premi de poesia catalana Ciutat de Barcelona 1967. També publica L’Elegia transparent (1998) i Miralls del temps (2000).

El 1991 rep la Creu de Sant Jordi, i a partir de 2000 és admès a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Mor a la seva ciutat natal el 13 de febrer de 2009, a l’edat de 80 anys.