Josep Yxart (Tarragona, 1852-1895). Crític literari eminent, narrador i poeta, també és traductor, historiador i periodista.

Ja en l'adolescència, a finals de la dècada dels anys seixanta del segle XIX, i arran del contacte amb el seu cosí Narcís Oller -amb qui manté durant tota la seva vida un fort vincle- comença a escriure quadres costumistes i poemes.

No és, però, fins als primers anys de la dècada dels setanta, quan viatja a Barcelona per estudiar-hi la carrera de Dret, que publica els seus primers articles, a La Renaixensa, amb els intel·lectuals de la qual congenia. El seu primer assaig, Lo teatre català, és premiat als Jocs Florals de l'any 1879, i el confirma com un dels crítics més prometedors del país; les seves lectures de les obres de Taine, Schiller, o Zola fan del seu corpus teòric una ambició de gran abast.

L'any 1882 s'encarrega de dirigir la revista Artes y Letras, de l'editorial de Daniel Cortezo, a Barcelona, i durant els anys següents fa també d'editor a la col·lecció Biblioteca Clásica Española, on trava amistat amb Pérez Galdós, Azorín i d'altres.

Els seus articles, escrits en català o castellà, apareixen de manera cada vegada més regular a revistes de l'època com El Siglo Literario, El Ramillete, Época, El Imparcial, La Publicidad, La Llumanera de Nova York o La Vanguardia.

Els seus assajos sobre teatre són especialment reconeguts, i el 1886 inicia la publicació de cinc anuaris, amb títol El año pasado on aplega les seves reflexions sobre la vida cultural barcelonina. Traductor de Schiller i intel·lectual eminent, presideix els Jocs Florals i l'Ateneu cap al final de la seva vida.

La seva mort prematura es produeix en el moment del seu màxim reconeixement. Darrerament s'ha recuperat gran part de la seva obra, tot i que encara queden molts textos inèdits guardats a l'Arxiu Yxart a Altafulla.

Pàgina realitzada per: Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Imatges cedides per Josep Maria Yxart i Galter.