Josep Yxart i de Moragas, poeta incipient, prosista narratiu d'alçada, traductor esporàdic i eminent crític literari, neix el 1852 a Tarragona en el si d'una família benestant i mor prematurament als 43 anys a la mateixa ciutat, fruit d'una tuberculosi, l'any 1895.

Fill del matrimoni format per Francesc Yxart Vives i Joana Moragas de Tavern, Josep Yxart fou el gran de set germans, i des de ben petit va entrar en contacte amb la vida intel·lectual a través d'alguns membres de la seva família, com el seu cosí Narcís Oller, amb qui coincidia durant els estius de la seva infància i adolescència a la casa pairal que la família tenia al Forn de Valls, entre el 1865 i el 1868, per exemple.

A través de les cartes que escriu a Narcís Oller sabem de l'evolució intel·lectual del crític, debatent-se durant aquests anys de tempteig entre les obligacions familiars i els estudis i la vocació literària.

L'any 1868, i fins al 1873, viu a Barcelona, on estudia la carrera de Dret. Freqüenta els cercles intel·lectuals de la ciutat, on coneix a personatges com Joan Sardà, Manuel Milà i Fontanals o Manuel Duran i Bas, entre d'altres. Políticament, Josep Yxart es posiciona en la línia republicana d'Estanislau Figueres. Durant aquests anys Yxart escriu poemes i prosa costumista. Els seus relats estan influenciats per Balzac, Mesonero Romanos, Fernán Caballero o Larra i cal destacar-ne alguns com Crónica de las fiestas y regocijos con que la ciudad de Tarragona celebró la de su patrona Santa Tecla, en los días 21, 22, 23, 24 de Setiembre de 1872, del mateix any, Madrid ex-corte, del 1873 o Una fiesta mayor en Cataluña, escrita ja més endavant, el 1876.

No és, però, fins després del servei militar a Madrid, entre la tardor de 1873 i la primavera de 1874, retornat, quan comença a publicar articles a revistes com El Siglo Literario, Miscelánea Científica y Literaria (1874-1875) o El Ramillete (1875), signats en castellà. Instal·lat a Tarrgona, fa de passant del seu oncle Josep Moragas, germà gran de la seva mare i de la de Narcís Oller.

Durant aquests anys, també, Yxart llegeix els assajos de Taine, La Philosophie dans l'Art, que l'influencia profundament, els escrits dels teòrics alemanys, com Herder o Schiller, i les novel·les naturalistes d'Émile Zola.

L'any 1877 s'estableix a Barcelona i entra en contacte amb el grup de La Renaixensa. I és en aquest segon període de la seva vida intel·lectual on es centra la major part de l'activitat crítica de Josep Yxart. Mentre fa de passant al bufet Serrahima, on més tard treballaria l'il·lustre Maurici Serrahima, comença a publicar articles en català a revistes com la mateixa La Renaixensa, i el 1878 i 1879 col·labora també amb la revista La Llumanera de Nova York. L'any 1878, d'altra banda, fa el seu primer viatge a París, amb Narcís Oller, i visita l'Exposició Universal d'aquell any a la capital francesa. El 1879 guanya els Jocs Florals de Barcelona amb el seu primer assaig, Lo teatre català.

Els anys 1882 i 1883 comença les seves col·laboracions amb la revista Arte y Letras i dirigeix la «Biblioteca» del mateix nom, fundada per Daniel Cortezo com a editorial. Més tard dirigeix també la "Biblioteca Clásica Española", fundada per Enric i Celestí Domènech, on publica el seu assaig sobre Fortuny i nombrosos pròlegs d'escriptors espanyols, com Moratín, Cadalso, Larra, o Melo. Aquesta editorial publica obres crucials del naturalisme, com la novel·la de Clarín La Regenta, per exemple. D'altra banda, durant aquests anys, Yxart tradueix els tres volums dels Dramas (1882, 1883, 1886) de Schiller i altres obres per a la Biblioteca en qüestió. Per tot plegat, el 1883 és nomenat membre de la Real Acadèmia de la Història, i durant els anys 1885 i 1886 és mantenidor dels Jocs Florals. El 1886, en un segon viatge a París, coneix Émile Zola.

A partir de 1886 publica també a La Publicidad i dos anys més tard, el 1888 a La Vanguardia. Aquests anys d'intensa activitat intel·lectual serveixen perquè els seus articles apareguin, així mateix, a revistes com La Ilustración Artística, El Liberal, Revista Puertorriqueña o publicacions madrilenyes com La España Moderna -a partir de 1889-, La España Regional o la prestigiosa revista El Imparcial.

D'altra banda, és també el 1886 quan Josep Yxart publica el primer dels cinc anuaris anomenats El año pasado, projecte de gran volada, on Yxart recull articles i reflexions sobre la vida cultural de Barcelona, amb especial atenció al teatre. El volum que publica el 1888 -any de l'Exposició Universal a Barcelona- és especialment elogiat per la crítica. Aquest mateix any escriu un pròleg als poemes de Guimerà, amb qui havia fet amistat anys abans, al principi de la seva carrera com a crític.

Els últims anys de la seva vida constitueixen els del total reconeixement de la seva obra. El 1892 presideix l’Ateneu Barcelonès, on llegeix una lliçó inaugural sobre "La crítica literaria contemporànea", mentre els seus articles continuen publicant-se a revistes de Barcelona i de Madrid, i ell mateix s'encarrega de traduir part de la seva obra d'una llengua a l'altra.

El 25 de març de 1895 Josep Yxart mor prematurament a causa d'una tuberculosi, mesos després que fos proposat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En el moment de la seva mort Yxart estava redactant El arte escénico en España, obra projectada en dos volums, i que suposava un compendi definitiu del seu coneixement de l'estat de la qüestió teatral a Espanya. Vivia intel·lectualment molt en contacte amb escriptors i artistes modernistes catalans, tals com Raimon Casellas, Joan Maragall o Santiago Rusiñol, que va pintar-li un retrat.

Els ambients intel·lectuals catalans i també castellans, fins i tot, es fan un gran ressò de la seva mort. A poc a poc, però, la seva figura cau força en l'oblit. Avui, és il·lustre fill de Tarragona i un Centre d'Art Dramàtic i un premi porten el seu nom. Amb els anys s'ha anat recuperant gran part de la seva obra, tot i que molts dels seus escrits romanen inèdits a l'Arxiu Yxart que hi ha a Altafulla.