És sabut que tot escriptor a l'hora de crear una obra literària barreja elements reals amb elements imaginaris, i és palesa la gran imaginació de Mercè Rodoreda, capaç de transportar-nos amb gran habilitat als més recòndits racons de l'ànima humana i, amb la mateixa facilitat, a paisatges i llocs exuberants, rars i ficticis. Però no és menys provada la gran capacitat d'observació de l'escriptora i la importància que concedeix en les seves obres a la descripció del seu entorn. Amb la contemplació d'aquell seu entorn, que ara és el meu, i que l'envoltava l'any de redacció de Viatges i flors, m'he adonat de la voluntat de l'escriptora de descriure el seu «entourage» en una de les narracions, la titulada "Viatge al poble de la por". La meva intenció no és, ara per ara, esbrinar per què és justament aquesta i no una altra la narració triada per la Rodoreda per retratar el lloc on vivia, sinó deixar constància de la importància que té en la seva narrativa la descripció de la realitat. Així com la major part dels «viatges» descriuen paisatges i ambients sorgits de la ment de l'autora de La plaça del Diamant, en aquesta ocasió predominen els elements reals de l'espai físic que habitava. Òbviament, enmig d'aquesta realitat hi veiem alguns elements imaginaris, de la mateixa manera que enmig de les descripcions de coses tangibles hi descobrim un anhel d'endinsament vers l'ànima humana i l'ànsia de trobar-se ella mateixa darrera de cada mot.

(De l'article "Des de Romanyà", Punt Diari, 8 d'agost de 1984, p. 7)