Anna Vila Badia (Igualada, Anoia, 1949). Estudia a l'escola d'infermeria d'Igualada, formant part de la primera promoció. Acabats els estudis, obre una guarderia que dirigirà durant cinc anys. Uns anys més tard es trasllada a Barcelona, amb la idea de trobar una bona escolarització per a la seva filla amb paràlisi cerebral i deficiència mental. Des del 1976 treballa d'infermera a la Seguretat Social, feina que encara exerceix. L'any 1984 es casa amb l'escriptor Feliu Formosa.

L'any 1990 publica, en castellà, el seu primer llibre, ¿Quién es diferente?, que serà publicat l'any següent en català amb el títol d'Els fills diferents. En aquest llibre s'hi poden trobar notes del seu dietari personal, cartes a algun diari i articles, sempre basant-se en l'experiència del dia a dia al costat d'un infant amb diverses deficiències. La seva primera novel·la, Vacances al Zurich (1993) sorgeix a causa d'una baixa per malaltia, però la voluntat de l'autora de donar la volta a les contrarietats la porta a escriure una novel·la d'humor guardonada amb el premi Pere Quart d'Humor i Sàtira del 1993.

Aquest mateix any apareix la seva primera incursió en literatura infantil i juvenil, Més o menys ben avinguts, on explica la convivència entre persones i animals en una mateixa casa. Serà el començament d'una producció amb força regularitat, amb títols com El núvol lila (1995), rebut pel públic infantil amb molt d'interès, Qui fa ballar la geganta (1997), amb un treball de recerca de prop de vuit mesos, En Saïd vol fer de cristià (1999), A mi no em veu ningú (2002), premi Apel·les Mestres de literatura infantil, juntament amb la il·lustradora Maria T. Cáceres, i L'Albert i els coloms missatgers (2003).

L'any 1998 rep l'encàrrec d'escriure una novel·la rosa, i d'aquest repte en surt La dona dels trens, una novel·la d'amor i d'humor escrita sota el pseudònim de Meryl Clint. La següent novel·la, Naufragis quotidians (1999), l'escriu juntament amb Antoni Dalmau, i s'estructura a partir d'un conjunt de cartes que serveixen com a fil conductor de la història d'un matrimoni en crisi.

L'any 2004 escriu Els fills diferents es fan grans: el dia a dia amb una noia deficient, on tracta aspectes com la convivència amb la seva filla, la relació amb els altres, el cost econòmic, la sexualitat i el futur.

La seva obra ha estat traduïda al castellà i és sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.