Gerard Vergés (1931–2014). Farmacèutic, poeta, assagista, traductor, articulista i professor.

Fill i net de farmacèutics, l'any 1955 es llicencia en farmàcia a la Universitat de Barcelona i el 1962 obté el títol de Doctor. Des de l'any 2001 és Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Per la seva trajectòria professional, la Generalitat de Catalunya li atorga, l'any 2003, la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari i, l'any 2007, el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona li lliura la insígnia d'Or.

Fundador, juntament amb Jesús Massip, de la revista literària GEMINIS (1952-1961), és autor dels poemaris L'ombra rogenca de la lloba (1982, Premi Carles Riba 1981), Long play per a una ànima trista (1986), Lliri entre cards (1988), La insostenible lleugeresa del vers (2002) i El jardí de les delícies (2014). La raíz de la mandrágora (2005) recull, en edició bilingüe, els seus quatre primers poemaris traduïts al castellà per Ramón García Mateos. Com a assagista és autor dels títols El pintor tortosí Antoni Casanova (1983), Tretze biografies imperfectes (1986, Premi Josep Pla, 1985), Eros i art (1991, Premi Josep Vallverdú d'assaig 1990) i Alfabet per a adults (2010). Per la traducció de Tots els sonets Shakespeare (1993) rep el premi Crítica Serra d'Or de traducció poètica 1994.

Amb un estil original i clàssic, honest i excepcional, Gerard Vergés és un dels poetes més representatius i singulars de la poesia catalana contemporània.

Medalla de Plata i d'Or de la Ciutat de Tortosa (1986 i 2009, respectivament), el 1997 és guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Biografia: Mónica Vergés.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.