BRUCELLA MELITENSIS

A Luigi da Porto, que, durant les curtes pauses
de la batalla d'Agnadelo, el 1509, escrivia sonets

Astre apagat la més fulgent estrella,
torre enrunada la que fou més alta,
a la gentil marquesa de Morella
se li ha marcit la rosa de la galta.

Per causa de la llet d'alguna ovella
la galana marquesa està malalta.
El germen metzinós es diu Brucella;
les febres que pateix, febres de Malta.

Malaltia veient tan espantosa,
misses ordena el bisbe de Tortosa
i a Roma fa el marquès pelegrinatge.

Però som a l'any mil. Mai no sabràs
que la culpa no fou de Satanàs,
sinó d'un tendre i exquisit formatge.

(Del llibre Lliri entre cards. València: 3 i 4, 1988, p. 11)

* * *

PÒNTICA

A Ovidi, desterrat a la Mar Negra

Juro pels déus i com em dic Ovidi
que el meu delicte sobrepreu tributa.
Fins i tot he pensat en la cicuta
o en el sagrat verí d'algun ofidi.

Però —accident mortal o suïcidi—
temo l'alè d'aquella mala puta
que es diu la Mort, tan fètida i tan bruta
que a la Vida li prec que no m'oblidi.

Dolça és la Vida. Jo que l'he fruïda
sense posar-li límits ni frontera,
afirmo que no hi ha do com la Vida.

Però, passats deu anys d'amarg exili,
el meu ànim, oh Cèsar, desespera.
¿Quan salparà de Roma el meu navili?

(Del llibre Lliri entre cards. València: 3 i 4, 1988, p. 41)