Anselm Turmeda (Palma, c. 1355 - Tunis, després de 1423). També anomenat Abdàllah at-Tarjuman, és un escriptor mallorquí que té part de la seva obra en àrab.

Ingressa a l'orde dels franciscans i estudia teologia, física i astrologia a Lleida, Bolonya i probablement també a París. Cap als trenta-cinc anys es converteix a l'islam i s'estableix a Tunis, on arriba a ocupar càrrecs importants.

És autor del Llibre de bons amonestaments (1398), un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil, que té una gran difusió a les escoles d'arreu dels Països Catalans fins ben entrat el segle XIX. També escriu Cobles de la divisió del Regne de Mallorques (1398), un poema al·legòric de 123 estrofes; i un seguit de Profecies (1404-1407), on fa al·lusió a la política i la religió. Se li atribueix l'autoria del recull de refranys Llibre de tres (1405-1407). La seva obra més coneguda és Disputa de l'ase (1418), una narració satírica d'una gran agilitat expressiva, on l'autor discuteix amb un ase sobre la superioritat de l'home enfront dels animals. També escriu una obra en àrab, Tuhfat al-'aribfi radd 'alà ahl al-salib (1420), on descriu la seva conversió a l'islamisme, la vida dels sultans que l'acullen i un seguit d'arguments contra el cristianisme.

Representa, segurament, l'únic cas en l'època medieval d'un escriptor en una llengua europea i en llengua àrab que és considerat un clàssic en ambdues literatures.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Imatge del pòrtic: Tunis, en un detall de la carta nàutica elaborada per l'almirall i geògraf turc Piri Reis l'any 1513, conservada al Museu Topkapi Sarayi d'Istanbul.