Disputa de l'ase.
* * *
"Aquest apòleg d'Anselm Turmeda va ser imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l'ase contra fare Encelm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals. Hom no coneix en l'actualitat ni un sol exemplar del text en català. Hi ha simplement traduccions a partir del text francès, imprès a Lió en 1544 i reimprès tres vegades més en francès. Del francès es va traduir també a l'alemany i publicar en 1606. Sembla que hi hagué també una edició en castellà, que encara no s'ha trobat. En català, doncs, només s'ha conservat la profecia en vers que recita l'ase, al final de la Disputa.
És l'obra més extensa d'En Turmeda. L'argument principal és filosòfic, pres d'una enciclopèdia àrab oriental. Turmeda li afegeix unes narracions anticlericals i una conclusió molt cristiana, mostrant la superioritat de l'home sobre els animals, finalment, perquè Déu s'ha fet home en Jesucrist i no pas animal. Aquesta és la moralina del llibre, després d'una narració dialèctica ascendent.
Es troba, en aquest llibre, el mateix delit literari i la mateixa finalitat moralitzant d'altres obres d'En Turmeda, que tindria devers seixanta anys o més, i adapta la narració àrab al seu català natural. Manté el ritme i el diàleg anecdòtic, tres anys abans d'acabar, en àrab, una obra didàctica en prosa cronística i teològica. Les profecies poètiques que l'autor intercala dintre de la narració mostren, un cop més, l'afició d'En Turmeda per aquest gènere literari i la seva capacitat de barrejar estils."
(Mikel de Epalza. "Pròleg" a Turmeda, A.: La disputa de l'ase. Palma de Mallorca: Moll, 1987)