Emili Teixidor
1932-2012
Cor de Roure.
Edat de lectura
La doble configuració del relat com a novel·la d'intriga i novel·la històrica provoca una certa complexitat de lectura que la fa més adient per a joves a partir dels 14 anys. Tanmateix, l'edat més recomanable seria potser a partir del 16 anys, a fi de poder entendre més críticament el rerefons històric presentat.
Argument
Al final de la Tercera Guerra Carlina, en Tinoc, un noi de 14 anys que viu sota la tutela d'un home ric, Don Llop, rep l'encàrrec de vigilar la masia mentre la resta d'habitants de la casa es refugien en una residència a les muntanyes.
Durant l'absència de Don Llop, diversos lladres i desertors d'un i altre bàndol assetjaran la casa. En Tinoc s'hi enfrontarà, alhora que anirà descobrint un seguit de misteris relacionats amb la casa i els seus propis orígens.
Estructura
Cor de Roure és una novel·la d'intriga que aconsegueix captivar fàcilment el lector a través de l'acurada presentació d'unes pistes que van configurant el misteriós passat del protagonista. Però el seu rerefons històric aporta també l'interès d'ésser una novel·la ambientada molt acuradament en el segle XIX, amb molts elements històrics estretament lligats a la comprensió de la trama.
Una estructura complexa i ben resolta ajuda a mantenir l'interès pel fil argumental. La novel·la s'inicia amb la fugida dels amos de la masia. En els capítols següents, l'acció torna enrere i veiem com es va apropant l'amenaça de la guerra. A partir del moment que l'acció reprèn el punt inicial (el comiat dels amos), els capítols s'organitzen en funció de l'arribada de visitants a la masia vigilada per en Tinoc. Finalment, l'acabament de la guerra i la tornada de Don Llop precipitaran també la resolució dels misteris al voltant dels orígens del protagonista.
Tema
El jove Tinoc captiva ben aviat l'interès del lector a través de les seves aventures en la defensa de la masia abandonada, com també els descobriments que es van produint i que porten el protagonista a esbrinar els secrets i interessos diversos que envolten el seu passat (hereditaris, polítics i, fins i tot, socials).
El tema de la novel·la gira al voltant de l'aventura d'aquest jove protagonista que, enfrontat en solitari a les diverses situacions que es van produint durant l'absència dels habitants de la masia, no tan sols descobrirà el seu passat, sinó que també es trobarà ell mateix. A l'estil dels clàssics de les novel·les d'aventures, presenta un personatge que evoluciona en la mesura que resol els problemes a què s'ha d'enfrontar.
Al mateix temps que es va desenvolupant la intriga, s'ofereix com un extraordinari document de l'època: les guerres i la industrialització, la superstició popular i el cientifisme heretat dels il.lustrats, l'autarquia de les grans masies, l'arribada del ferrocarril, etc. I tot això, sense trencar el ritme narratiu, farceix la trama d'uns elements caracteritzadors de l'època, per als quals l'autor ha utilitzat fonts ben diverses, com la bibliografia esmentada al final del llibre, els resums històrics que fan alguns personatges o l'ús de la literatura popular.
Personatges
Com és habitual en les novel·les d'Emili Teixidor, el protagonista és un noi. Aquesta opció permet l'autor d'apropar-se a la seva pròpia visió de les coses i, alhora, provoca una certa empatia amb el lector.
El protagonista és descrit físicament des de les primeres pàgines, encara que quedarà dibuixat en la seva totalitat al llarg de la història, no tant per la descripció dels seus trets psicològics com per les seves actuacions.
Si en l'apartat anterior comparàvem la situació del protagonista amb la dels herois de les novel·les d'aventures clàssiques, també cal remarcar que la singularitat d'aquesta consisteix en la localització d'un espai central, la masia, pel qual aniran passant tot una galeria de personatges representatius directament o indirecta de la situació política del moment: el mestre Beceroles, el presoner, els soldats desertors, el manxaire, etc.
La Viana i la Sadurnina formen un subgrup dins dels darrers personatges esmentats, perquè elles no estan de pas, formen part del món del Tinoc. Aquestes dues noies, la imatge de les quals recorda inicialment unes pastoretes d'una novel·la de Folch i Torres, personifiquen el món obrer, la revolució industrial i la defensa de la igualtat de la dona.
Els grans absents, el matrimoni format per Don Llop i Dona Violant, barons de Ter, juntament amb la institutriu i la resta del servei, són la representació dels valors d'una noblesa rural que es resisteix als canvis que s'aniran accelerant al tombant del segle XX.
Finalment, no hem d'oblidar la personificació que es fa al llarg de tota la novel·la del roure i del joc d'ombres que aquest genera. A més de donar nom a la masia i a l'obra, el roure actua unes vegades com si fos un projector de fets o de personatges del passat que cal recordar i, d'altres, fent la funció de generador d'auguris.
Suggeriments didàctics
A manera d'exemple, citem alguns dels temes tractats: el general Prim (p. 20), la imatge física de carlins i liberals (p. 22), la contraposició entre la feina del camp i el treball a la fàbrica (p. 34-35), els moviments obrers de principi de segle (p. 37), la descripció de les armes de foc i de ferro de l'època (p. 58, 59), l'existència de les societats secretes (p. 116), la revolució industrial i les noves màquines (p. 141, 146, 172).
La lectura permet caracteritzar el personatge de Don Llop a partir dels seus gustos literaris i científics, l'interès per la política, la relació amb la seva dona i la relació amb en Tinoc. Després es podria emmarcar el personatge en el moment històric descrit (el carlisme, les societats secretes, els moviments obrers, els nous canvis tecnològics, etc.).
La selecció d'aquests subtemes en facilita el treball com a continguts d'un crèdit d'Ètica o de Ciències socials. Alguns serien: les figures d'Aquil.les i Hèctor a la guerra de Troia (p. 12), el general Prim (p. 20), la guerra com a fet allunyat (p. 22-23), la guerra com a realitat en el present (p. 58-59).