Juliol 2011. 148 pàgines.

ÍNDEX

PRÒLEG: Patrícia Gabancho: Llibertat s'escriu amb "ll" de llengua, o viceversa

INTRODUCCIÓ: Jordi Solé i Camardons. Independència o mort?

El llibre

PART PRIMERA

REFLEXIONS I PROPOSTES PER A FER POSSIBLE LA NORMALITAT LINGÜÍSTICA ALS PAÏSOS CATALANS
Contra la discriminació lingüística catalana
La lliga mundial dels idiomes
La por de la llengua
El català, llengua transfronterera invisible
La llengua catalana, un paisatge que s'apaga?
Viure en català, viure sobiranament (contra la guerra psicològica)
La llengua de l'aula i dels passadissos
El perill de la deslleialtat lingüística passiva
La independència és possible
Signes i consignes sociolingüistes (i polítiques) que expliquen la història
El lleuger fracàs del negacionisme

PART SEGONA

I COM ENS RELACIONAREM AMB LA RESTA DEL MÓN?
L’ecoidiomàtica (europea) segons Umberto Eco
Trilingüisme? plurilingüisme? Independència!
Les tres vies cap a la interllengua
Què vol dir "Trilingüisme"?

PART TERCERA

QUÈ CAL DIR I FER AVUI?
L’ús social de la llengua catalana i la Independència
La Vanguardia en català i la Independència

PART QUARTA

DOCUMENTS
Introduir la sociolingüística a l'ensenyament
Equilibri o hegemonia en la normalització del català

EPÍLEG: 35 anys per la Independència

Fragments del Pròleg de Patrícia Gabancho:
Llibertat s'escriu amb "ll" de llengua, o viceversa

"En l'epíleg d'aquest llibre, en Jordi Solé i Camardons explica la seva militància independentista, que li ocupa tota la vida adulta, amb una contumàcia que és fàcil d'entendre avui dia però que fa deu o vint anys era incomprensible per la majoria de catalans. S'hi endevina un profund amor per Catalunya, una Catalunya que ell defineix com a "nació en construcció", és a dir, com a una entitat dinàmica que és el resultat de la gent que hi viu. Per això no ens ha d'estranyar que, ja des del títol, relacioni de manera directa la supervivència de la llengua catalana –i qui diu llengua diu cultura—i la independència. Més d'un i més de dos definidors del projecte nacional català opinen que la llengua no és un factor essencial i que, per tant, no pot ser tampoc un element de pes en la decisió d'optar per la independència. En un gest molt català, es rebaixa la importància del que és important pel simple fet que no és compartit per tothom. "Vamos a hablar la lengua que nos une", era un dels postulats de les esquerres diguem-ne sucursalistes durant la Transició. [..]

Ara llegiu el libre que teniu entre mans. Jordi Solé, que tot això que dic ho sap molt bé, explica amb pèls i senyals la relació entre nació i llengua, i entre llengua i escola. Explica com ens hi va, de malament, a l'escola. I, per tant, ha de destacar també l'empobriment del català, en el lèxic, la gramàtica i la fonètica, subjugat per un castellà invasiu i prepotent. Ens diu de la indeferència dels joves per la llengua, també gràcies a una escola que no els dóna referents (potser perquè és l'escola progre, pregunto?). I ens planteja, de manera molt original, què pot passar si, en aquest panorama més aviat gris, hi introduïm l'anglès com a llengua pont cap al món sencer. I un cop ha fet tot això, i més, perquè aquest és un llibre conceptualment molt ric, aleshores ens diu que, si de debò volem una societat cohesionada, si de debò volem repartir equitativament les oportunitats, hem d'apostar seriosament pel català. El català per a tothom. Tan senzill com això.

I, com que la legislació vigent, sigui espanyola o sigui catalana, no permet compartir el català amb tothom, no ens queda altre remei que optar per la independència. Solé Camardons ens dóna les raons per les quals el model actual no funciona. Però, alerta, perquè aquest model insatisfactori i imposat des de Madrid, encara sembla excessiu vist des d'Espanya. Ens calen més raons, doncs? Jo crec que no. Després de mil anys, les generacions actuals de catalans –vinguin d'on vinguin—són responsables del llegat cultural que ens ha pervingut, perquè quan una generació trenqui el fil de la transmissió de la llengua, tot s'haurà acabat. Una opció que serà impossible per tota persona que hagi llegit aquest llibre.

I sí, amic Solé: ens vam trobar en aquella incipient temptativa de reunir els independentistes en un sol projecte, i vam fracassar. Però no vam llençar cap tovalolla. Les coses arriben quan és el moment de portar-les endavant, i aquell era el moment de l'autonomia. Ara ja sabem que amb l'autonomia anem cap avall. I que, amb perdó, ens van enredar. Però per fortuna, ens queda endavant un horitzó de llibertat. I ara el compartim amb molta, molta, molta més gent."