Tal com ho manifesta explícitament J.S.C. a la completa i sintètica Introducció que segueix a aquestes pàgines, amb el seu llibre adreçat al públic general, cerca d'interessar tant aquelles que se senten atretes per la ciència-ficció com les afectades per les qüestions idiomàtiques, i tant vol ser útil als qui en vulguin aprendre com als qui el vulguin utilitzar com a eina d'ensenyament. I encara hi podríem afegir que ben segur que engrescarà tothom que s'interessa per la creació, la imaginació, l'especulació i, al capdavall, la lectura i la literatura. [...] Les persones avesades a llegir ciència-ficció trobaran en aquest llibre una nova valoració d'obres que ja coneixien. La lectura que en fa Solé i Camardons des de la seva perspectiva de sociolingüista els alterarà la comprensió d'alguns problemes.[...] De cara a la literatura de ciència-ficció l'anàlisi de Solé i Camardons pot provocar, i provoca, en el lector un cert efecte de cistell de cireres, que n'agafes una i te'n surten una dotzena. Alhora que l'autor ens revela aspectes sociolingüístics en llibres que havíem entès d'una altra manera, això ens suggereix també noves interpretacions de les obres que cadascú guarda a la memòria. D'altra banda, Solé i Camardons defuig les parcel·lacions encotilladores i, així, amb vista a l'objectiu del seu treball, mostra com la literatura ha creat mons imaginaris en què la llengua és una peça clau, utilitza autors externs a la ciència-ficció estricta però que han tractat el problema de la llengua universal o de les llengües artificials. [...] aquest 1994, data de redacció del llibre de Solé i Camardons, en un moment no gaire gloriós per a la ciència-ficció en català, hauria de significar un nou i definitiu pas en l'interès de lectors i editors per a una literatura representativa del nostre segle.

(Antoni Munné-Jordà. Pròleg a Paraules del futur, setembre 1994)

* * *

J.S.C. ha donat a conèixer un nou assaig, Les paraules del futur. El subtítol, Llengües i comunicació en la ciència-ficció, n'explicita ben clarament el seu focus d'atenció, l'objectiu d'una anàlisi sociolingüística i literària ben poc habitual a casa nostra, gairebé desconeguda del tot [...] és indubtable que la ciència-ficció és un gènere decandit a casa nostra, per la qual cosa cal subratllar emfàticament l'assaig de Solé i Camardons; però cal subratllar-lo, també per d'altres qüestions: pel seu plantejament multidisciplinar i universalista, per la seva concepció eminentment reflexiva, per la voluntat d'adequar uns posicionaments inicialment estètics a unes realitats científiques de caràcter sociolingüístic... [...] l'apartat més estrictament didàctic hi sembla introduït una mica amb calçador, obligat per la necessitat de col·locar bona part de la nostra producció editorial en el ric mercat escolar, perquè Les paraules del futur... és un assaig no necessàriament dedicat a un públic escolar.

Fins i tot gosaríem dir que el seu nivell és superior a l'habitual del nostre ensenyament secundari, al nivell exigible en el context curricular i formatiu [...]Les paraules del futur, com afirma el mateix Solé i Camardons i remarca Munné-Jordà al seu pròleg, és "un viatge apassionant entre el passat i el futur", un viatge apassionat per "les circumstàncies extralingüístiques que condicionen l'ús idiomàtic", per "les llengües artificials internacionals". Un viatge, doncs, que poden compartir els lectors interessats per tots aquests mons: la relació de la llengua amb la societat, les utopies de la ciència-ficció, la comunicació en d'altres contextos socials fins ara no viscuts... El passat i el futur no deixen de ser una bona combinació.

(Josep Bargalló Valls. "Utopies de la S.F.", Avui, 23 de novembre de 1995)

* * *

Potser escau que honestament declari d'antuvi que fins ara la literatura de la qual tracta aquest interessantíssim llibre, subtitulat "Llengües i comunicació en la ciència ficció" ha atret ben poc la meva atenció, tant en el seu vessant literari com en el cinematogràfic. Segons la tercera edició... del Diccionari de la Llengua Catalana... és un "gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la ciència i a la tècnica". Ara, l'estudi del lingüista i sociolingüista Solé i Camardons gairebé portaria a fer esment del llenguatge en aquesta definició, perquè, com indica el subtítol esmentat, les llengües i la comunicació tenen una implicació cabdal en el gènere. Llavors, també per a un refractari com jo, la situació és tota una altra [...] Del moment que la ciència-ficció porta a dins o d'alguna manera les "paraules del futur", caldrà mirar-la amb un altres ulls i posar-hi tota l'atenció.

[...] em sembla que és tota l'obra de Solé i Camardons que no ha estat atesa com es mereixia. Em preguntaria per què si volia furgar en una nafra que portem a l'esquena. Ja fa set anys de la publicació de la seva Sociolingüística per a joves [...] És possible que el sentit que J.S. dóna al seu treball, tant de recerca com de divulgació, tasques indisociables del seu pensament nacional, no sigui ben vist ni acceptat per algun sector que es vol mirar les coses d'una altra manera, menys compromesa amb el fet llengua-nació-autodeterminació o ni poc ni molt disposada a comprometre-s'hi i a acceptar-lo. Aquí rau un dels punts principals d'interès de Les paraules del futur, justament. [...] l'autor té un objectiu declarat, al qual respon en tota l'obra impecablement: redescobrir i entendre la realitat sociolingüística amb l'eina de la ciència-ficció. Vist el llibre, aquest objectiu ha estat assolit i fins i tot ultrapassat, perquè hi ha altres disciplines, com la física, que poden rebre beneficis de la ciència-ficció per a motivar-ne l'aprenentatge [...]Solé i Camardons eleva el to del tracte amb la ciència-ficció des del moment que n'extreu la matèria més noble, que és la seva aportació al coneixement de les possibilitats de comunicació humana per la paraula [...] un llibre que és tot un descobriment i un guiatge alhora.

(Joan Triadú. Serra d'Or, núm. 432, desembre 1995)