La Lluïsa (64 anys) rep la trucada de la Cèlia (83 anys), que ha sofert un infart. Afeblida, li demana que hi vagi: li vol fer una important revelació.

Eren dues dones de classe obrera que als anys seixanta van coincidir en un taller de costura a Lilla, al nord de França on, tot i la diferència d’edat, van nuar l’amistat que la Cèlia invoca quan veu la mort a tocar i necessita alleujar la consciència.

En la curta estada de la Lluïsa a Lilla, entre l’hospital i el pis de l’amiga, veiem en blanc i negre la postguerra, l’emigració, el xoc cultural; la lluita per tirar endavant, entre obrers i estudiants, entre amors, enganys i solituds; entre proclames de llibertat i silencis.

En el present, a l’hospital, la Cèlia dubta si confessar els seus humiliants secrets, o endur-se’ls amb ella; sense recordar que al pis, on la Lluïsa fa endreça, hi ha deixat indicis.

(Sinopsi)