"A l'hora de fer un repàs pel que ha estat l'activitat cinematogràfica a la vila de Ripoll, ens hem endut una grata sorpresa. Hem descobert, d'una banda, mitjançant les revistes locals, l'existència d'un grup d'intel·lectuals afeccionats al Cinema que han portat a terme iniciatives culturals en aquest àmbit molt lloables. Aquestes iniciatives s'han reflectit en diverses activitats de les quals, n'hem volgut parlar en els capítols referents al desenvolupament de les Setmanes de l'Estudi del Cinema espanyol, i al naixement del Cine-Club ARIC, sobretot.

Però, d'altra banda, també ens ha penat el fet que aquest interès pel setè art no hagi estat compartit per la majoria i que el gran públic hagi preferit un "Cinema comercial", i per això a ell també hem hagut de dedicar bona part del treball, en ser al cap i a la fi, el predominant.

Hem intentat equilibrar les dues maneres de fer i concebre el cine adoptant un criteri cronològic per seguir de prop la trajectòria cinematogràfica al poble de Ripoll."

(D'El cinema a Ripoll, inèdit)

* * *

"Sembla ser que a finals del XIX ja hi havia una intensa activitat teatral en algunes poblacions (en cada una de les nombroses Societats Recreatives hi havia un elenc) i que amb el temps anà minvant l’interès del jovent pel teatre. Durant la postguerra, el teatre catòlic, que era el predominant, estigué present en molts municipis, i a més es formaren altres grups mixtos; però després, la vida moderna ha suposat canvis importants en les vides dels berguedans —com en la resta de catalans—, ja que s'han adquirit nous hàbits lúdics i la lluita contra la manca de temps per assajar s'ha convertit en un nou handicap entre els afeccionats. Tot i així, al llarg del segle XX, àdhuc en les darreres dècades, s'han format diferents grups, alguns s'han dissolt al poc temps, d’altres continuen actualment, malgrat les dificultats amb què es troben.

Tampoc no podem oblidar que en la comarca del Berguedà hi han nascut algunes figures de relleu en la història de l’escenari català i que fóra injust menystenir-los.

Per tant, el nostre treball s'erigeix sobre dos puntals: el geogràfic-cronològic que permet fer un estudi del teatre a les diferents poblacions de la comarca des que en tenim notícies (finals XIX) fins al moment present (2001); i el biogràfic, en el sentit que del conjunt hem extret les figures individuals destacables, cas de Ramon Vinyes, un berguedà excepcional, les Jordi, en Ramon Tor i altres que mereixen ser rescatats de l'anonimat.

Hem d'advertir, però, que sempre que parlem de teatre local, és a dir, dels grups formats per la gent dels pobles, estem referint-nos al teatre d'afeccionats, tot i que potser en algun cas la frontera amb el teatre professional és quelcom confusa. El teatre d’afeccionats és fruit de la il·lusió i de la bona voluntat. Certament, de vegades, amb l’esforç no hi hagut prou per reeixir un espectacle, però l’activitat teatral és lúdica i formativa alhora, i per això, cal valorar qualsevol intent de portar a terme una escenificació, per les capacitats intel·lectives i els recursos culturals que hi entren en joc. Aquells que en són conscients, es dediquen a promoure l'activitat teatral entre els més joves, mitjançant tallers i cursos. El teatre és un fet cultural arrelat en la comarca del Berguedà, sens dubte, i per això aquestes iniciatives són molt convenients."

(D'El teatre al Berguedà, inèdit)