Rosa Maria Serra Reixach neix a Barcelona el 30 de setembre de 1962. Hi viu amb la família fins a l'any 1999, moment en què s'independitza i es trasllada a l'Hospitalet de Llobregat, on continua vivint.

Estudia els seus estudis primaris en el Col·legi Nostra Senyora del Carme (laic i mixt) del seu barri del Poble-Sec, en què ja comença a mostrar el seu interès per la literatura i la creació artística. Després cursa satisfactòriament el BUP i el COU a l'Acadèmia Cems-Fivaller de la Gran Via.

El 1981 decideix estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. En acabat (1986) es comença a preparar les oposicions al cos d'ensenyament secundari, tot i que el seu somni és ser escriptora. A l'any següent, però, decideix tornar a estudiar a la Universitat i es matricula a Filosofia i Ciències de l'Educació, en la branca de Filosofia (1988). Es llicencia el 1991. En aquesta època també obté els certificats D i E de la Junta Permanent de català. Mentrestant, per finançar els seus estudis, dóna classes particulars i en una acadèmia d'idiomes imparteix classes de català. En aquests moments també es comença a afeccionar pel dibuix i la pintura.

Poc després de la seva segona llicenciatura, s'anima a emprendre uns nous estudis: Història de l'art (1993-1999). Però haurà de compaginar-los amb la feina.

La seva tasca docent a l'ensenyament privat (Acadèmia Lumen, Cems-Fivaller, Montserrat, Gaudí), on imparteix gran varietat d'assignatures a nivells diferents (català, llatí, tècniques de comunicació, història, ètica, anglès...), continua paral·lelament els seus estudis d'Història de l'Art i les seves esporàdiques incursions en el món literari. Es presenta a diversos premis de Poesia. La temàtica de la seva poesia és amorosa sobretot.

Des del 1991 treballa a l'ensenyament públic com a professora substituta de Filosofia a l'IES St. Josep de Calassanç i com a interina a Ripoll i Tarragona (IES Abat Oliba i IES Vidal i Barraquer), on resideix durant el curs escolar.

Quan es troba a Ripoll, impartint classes de Llengua i literatura castellanes, realitza una investigació sobre la història del cinema local. L'original El cinema a Ripoll (1996) resta encara inèdit.

Al curs següent, a Tarragona, compagina per primer cop la creació narrativa, la docència, els estudis universitaris i les oposicions. Aquest curs (1996-1997) resulta molt fructífer: aprova les oposicions per al cos de professors d'ensenyament secundari i així es tanca una etapa en la seva vida. Però ja no abandonarà l'activitat creativa: escriu poesia, contes i sobretot novel·la. Ben al contrari, a Tarragona comença una novel·la curta de caire autobiogràfic: Sota la meva pell. En ella hi aboca moltes opinions personals i pensaments de caire filosòfic, així com impressions rebudes durant els seus viatges i les seves experiències personals, familiars i laborals. Des d'aquest moment el tema de l'amor és fonamental en la seva producció literària. Enllesteix la novel·la quan és a Mataró, a l'IES Puig i Cadafalch. El seu contacte amb els alumnes la inspira força: El tema de l'educació serà també present en moltes de les seves novel·les que comença a escriure des del 1997.

Després de Sota la meva pell (1988), escriu Amors làbils, on no renuncia al tema de l'amor ni al de l'ensenyament en les seves diferents vessants, ni a d'altres més de caire filosòfic i literari. Apareix per primer cop el tema de l'adulteri. També hi veiem alguna mostra poètica, com Frisança, que pertany al grup de poemes D'amor i de guerra.

El 1997 escriu poesia (D'amor i de guerra, Sin ti día y noche ) i també alguns contes, (Els ous de Pasqua, Viaje a Sanguiso) a més de novel·la.

La següent creació és El joc de les nines russes, destacable sobretot per la seva estructura i a la qual deu el seu títol. El tema amorós i les relacions humanes, incloses les familiars, són els temes predominants.

La següent novel·la Sense format (1999-2000), escrita sota la influència de Niebla de Miguel de Unamuno i de Pirandello, és la més filosòfica: Aprofita la seva experiència durant el seu viatge a München i Würzburg i convida a reflexionar sobre temes universals com Déu i el destí des d'una perspectiva optimista. El tema de la metaliteratura, de la creació artística també es present.

A la següent obra Cartes a Adrià (2000), hi aboca mitjançant la forma epistolar una història d'amor basada en l'experiència pròpia. És una narració menys filosòfica, però més lírica i romàntica, en què s'aprofundeix mitjançant la introspecció en els sentiments amorosos, en la soledat i les relacions humanes. El temes de la justícia, de la incomunicació i el destí, propis de l'obra de la Rosa Maria Serra, tampoc no hi falten ací. Endemés dóna mostres de caire feminista en fer que una dona, la protagonista, sigui taxista, un ofici fins fa poc predominantment masculí. Més tard, aprofundeix en aquest aspecte professional de la dona en Raons d'Estat, on la protagonista —l'Àngela— exerceix la carrera política i arriba a ser dos cops presidenta de govern.

Rosa Maria Serra és també autora d'una novel·la juvenil i didàctica Quan els somnis es fan realitat (2000), que relaciona el tema de l'ensenyament de la història amb la problemàtica d'un nen superdotat molt especial, caracteritzat no solament per la seva intel·ligència deliberadament mig amagada, sinó també per la seva imaginació i fantasia. La seva estimada imaginària, però, és l'eix de la narració.

En las Memorias de una psiquiatra (2001), en castellà, examina més a fons la psicologia humana: les repressions i els traumes, les relacions familiars i tot allò íntim que condiciona el comportament humà i el fa, de vegades, del tot complex i àdhuc incognoscible.

Després de dos cursos a Mataró i un a l'IES Vinyes Velles de Montornès del Vallès, es veu forçada a traslladar-se a Berga, a l'IES Guillem de Berguedà, on té la seva primera plaça definitiva com a professora de Llengua i Literatura castellanes.

A Berga, aprofita l'estança per investigar novament. Aquest cop fa un extens i complet estudi sobre el Teatre al Berguedà, encara inèdit. Al mateix temps aconsegueix publicar dues novel·les: Sense format (Cossetània, Valls 2001) i Cartes a Adrià (Solsona Comunicacions, Solsona 2001), presentades ambdues a la biblioteca berguedana i a Barcelona. A Ràdio Berga concedeix tres entrevistes per difondre les seves novel·les. A Barcelona, l'escriptora Isabel-Clara Simó presenta Cartes a Adrià en l'espai Ámbito del Corte Inglés (Barcelona). La novel·la explica un cas d'amor impossible des de les dues perspectives de la parella en què es divideix l'obra. És una novel·la psicològica, de caire romàntic, que convida un cop més a reflexionar sobre l'amor, l'amistat, la solitud i les relacions humanes.

Després del seu pas per la ciutat berguedana, la trobem ocupant una nova plaça definitiva en l'IES Andreu Nin de El Vendrell. Col·labora també en tres números en la Revista Atenea (vinculada a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès). Els seus articles tracten sobre el tema del viatge, del tema de la visió apocalíptica, la mort i la pervivència del mite en la literatura.

En poder retornar a l'Hospitalet de Llobregat, decideix estudiar alemany a l'EOI d'aquesta ciutat, cosa que desitjava des que estudià Filosofia i s'interessà sobretot per l'Estètica i la Teoria del coneixement.

Una nova relació personal amb qui més tard serà el seu futur marit, la influeix a l'hora d'escollir la nova temàtica política per a la seva darrera novel·la, Raons d'Estat, escrita el 2003 però publicada l'octubre del 2007 per l'Editorial Omicron de Badalona. La situació política del moment també la inspira.

En aquesta tercera novel·la publicada l'octubre de 2007 el tema de l'ensenyament i educació es relacionen, per primer cop, i amb cert to irònic, amb el tema de l'ambició, el compromís i el poder polítics aplicats en una dona, l'Àngela, la protagonista, que es converteix en presidenta de govern dues vegades. Però és l'amor impossible, com a Cartes a Adrià, l'eix que vertebra la narració en dues parts corresponents a les dues perspectives dels protagonistes. L'autora pretén també amb aquesta història que el lector no resti indiferent, que reflexioni i reaccioni davant la situació política que l'envolta, és a dir, adopti una postura compromesa davant la realitat social i política.

Un altra característica de la novel·la que ja trobem en Amors làbils i Sense format és la metaliteratura: el tema de la creació literària i la figura de l'escriptor-docent.

D'altra banda, predomina en les seves novel·les el punt de vista intern, la narració en primera persona, els escenaris urbans i un estil fluid.

Per difondre aquesta novel·la ha concedit entrevistes al Diari i a la Televisió de l'Hospitalet, dins del programa informatiu Estació Central.

L'any 2005 deixà l'ensenyament com a conseqüència d'una greu malaltia pulmonar que impedeix la seva incorporació al seu nou destí, l'IES Pompeu Fabra de Martorell. Després d'un trasplantament de pulmó (febrer de 2007) ha reiniciat l'activitat creativa amb nous projectes. Des d'aleshores, ha escrit dues novel·les inèdites: La sort dels desgraciats i L'única carta (2011) i ha enllestit un assaig sobre la Història del teatre a l'Hospitalet. Actualment, imparteix classes d'història de l'art com a voluntària en una biblioteca de l'Hospitalet.