La seua trajectòria com a escriptora, ben consolidada en el panorama literari eivissenc, ha coincidit en alguna ocasió amb la figura de Joan Castelló. Cal fer esment dels seus inicis, quan es va donar a conèixer amb el llibre Eternament provisional, publicat per l'Editorial Mediterrània-Eivissa, amb el qual va aconseguir el Premi de relats curts Joan Castelló 2006.

Des d'aleshores, Emma Segura ha mostrat un profund interès per la feina del nostre rondallista, agafant també la responsabilitat de mantenir viu l'esperit de la seua obra i no deixar-la fossilitzar. La rondalla en qüestió que ens ocupa és la nova adaptació de Sa barseta sense tapadora, publicada per l'Editorial Dolmen i l'Institut d'Estudis Baleàrics, i que s'acompanya d'unes il·lustracions realitzades per la jove dibuixant Beatriz Colom, amb les quals va guanyar el concurs Punta del Llapis.

La novetat més evident que presenta és a nivell de composició narrativa. L'autora entrellaça dues rondalles de les Pitiüses: una d'eivissenca, "Sa barseta sense tapadora", i l'altra de formenterera, "Sa virotada", que se'ns presenten des d'un punt de vista diferent de com les coneixíem. Emma Segura situa "Sa barseta sense tapadora" com a rondalla mare, i de la qual s'agafa el títol, mentre que la història de "Sa virotada" s'introdueix a partir de la curiositat del nen protagonista, n'Agustinet, que l'escolta, atentament i fascinat, per veu de la seua mare.

(Vicent Marí Costa. "Emma Segura adapta Sa Barseta sense tapadora", El Pitiús 2012. Almanac per a Eivissa i Formentera. Institut d'Estudis Eivissencs, 2011, p. 66-67)

* * *

Emma Segura, una ferma realitat de la nostra prosa –i cal ara recordar el notable Eternament provisional, l'any passat Premi Joan Castelló de relats curts–, com els artistes de reconeguda vàlua després de presentar la seva producció aquí, a les illes, que també són seves malgrat néixer, fa molts pocs anys, a terres de l'Hospitalet del Llobregat, se'n va de tour artístic fora del seu àmbit natural. Experiència que dies passats –i el proper 3 de juliol ho farà a Barcelona, a l'Espai Mallorca– la va portar a la capital de l'arxipèlag –molt guapeta, n'Emma, amb el rerefons del Born palmesà–. El motiu principal no era altre que presentar als mallorquins la darrera de les seves produccions literàries, De peus a terra, obra també guanyadora –l'al·lota no para, no para– del Premi Ciutat d'Eivissa de narrativa. És bo i és positiu que els nostres escriptors tinguin l'interès i el desig de mostrar la seva feina més recent i que no tot es limiti a l'àmbit local, tal vegada més humà, més proper fins i tot, però fa que gent d'altres contrades no entrin, literalment –creativament, vull dir–, al
nostre petit (encara que encantador) reducte pitiús. Conscient sense dubte de tot això, Emma Segura agafa les maletes i s'en va de viatge amb llibres sota el braç per oferir als mallorquins part d'una creació que tot just ara mateix ens remet a De peus a terra, un llibre tan just com necessari, tan exemplar com pedagògic i instructiu, protagonitzat per simpàtics animalets de preu: gallines,
porquets, ases… Tota una gamma evocadora de la Rebel·lió a la granja orwelliana?

(Toni Roca. "Emma viatja a la capital", Diario de Ibiza, 12 de juny de 2008)

* * *

Dos llibres, Éssers absurds i Eternament provisional, dos recents premis de relats curts que porten el nom del nostre il·lustre escriptor Joan Castelló. […]

Els dos, i això és fàcil d'imaginar, sentiren des de sempre i a través dels anys i del temps la cridada de l'anomenada vocació literària que, almenys de moment, ja pot oferir dos llibres, dos històries breus i lògicament diferents, si més no en els temes a tractar, per on es filtra, i es filtra amb elegància, subtilesa i matisació, amb fluït sentit del ritme interior, un sentir, un experimentar que fa navegar sempre –sovint a la deriva, que tot de vegades depèn de tantes i tantes coses– la vida humana, la seva existència, el seu dolor però aleshores també la seva alegria, el pàlpit d'un cor impacient, d'una ànima oberta a l'amor, a l'experiència. Inici i pòrtic a dues carreres literàries que es desitgen llargues i fèrtils, fructíferes amb tots els aspectes.

(Toni Roca. "Dos llibres, dos emocions", Diario de Ibiza, 26 de març de 2007)