—Anem als Off-Limits?
—Anem-hi.
No sabia què volia dir Stephan amb aquelles paraules, però no s'atrevia a dir res i el va seguir. Com que no plovia, li pregà que hi anessin a peu. Li agradava de caminar i conèixer la ciutat amb ell. Sandre sabia que això comportava veure aquell indret des de fora i des de dintre a la vegada, perquè Stephan li anava explicant la història dels carrers i el significat de les poques pedres velles que quedaven.
Aquella mai no havia estat una ciutat històrica i la guerra no havia pogut fer gaire estralls en els seus monuments. Ara, de pròspera i industrial, sí que n'era. Tenia un anell de xemeneies al voltant i un trànsit incessant en el seu riu. Caminar pels seus carrers produïa a Sandre una mena de desconcert. Aquella immensa quantitat d'aparadors plens de tota mena d'objectes li queia al damunt, era una invitació a comprar. Era una temptació tan gran que, quan ho veia, s'explicava la vida de molta gent, que semblava consistir a treballar tota la setmana per arribar a dissabte i anar ràpidament a comprar el que havien vist, al llarg dels dies de treball, als aparadors, en plegar de la feina.

L'espectacle que aquella ciutat li oferí un dissabte se li va quedar molt gravat, encara que només ho va poder veure un sol dia. Va ser quan a la fàbrica es va intentar de seguir les noves lleis i fer setmana anglesa; però, com que la producció augmentava a l'hivern, varen demanar als obrers si estaven d'acord a treballar els dissabtes, pagant-los-els com a hores extraordinàries, i tots hi varen estar d'acord, amb un gran disgust per part d'ell. Li hauria agradat tant de tenir dos dies lliures, que s'hauria conformat a treballar una o dues hores més cada dia, si d'aquesta manera havia de tenir el dissabte lliure. Ho va dir fins i tot a Peter, però no li'n va fer cas. Es va limitar a explicar les hores que es podia treballar per setmana i per dia, i els drets dels obrers, que ell quasi no va comprendre, o no va fer cap esforç per a comprendre, i ho va deixar córrer. Amb aquella gent sempre era igual: tot, absolutament tot —com deia Peter, en el seu simple materialisme— es reduïa a xifres.

(Ricard Salvat: Animals destructors de lleis. Barcelona: Meteora, 2009, p. 77-78)