"Una habitació blanquíssima, de mobles moderns i funcionals. De disseny. I cars. Una àmplia habitació blanquíssima on dues persones al voltant dels quaranta amb moltes hores de manteniment, reposen.
Jordi i Helena seuen al llit, després del coit. Amb gestos paral·lels, recerquen llurs paquets de tabac alhora que recuperen l'alè. Jordi pels pantalons, Helena a la tauleta de nit. El cerimonial habitual en aquests casos.

HELENA, just abans d'encendre's la cigarreta: Ha estat bé, eh, Sant Jordi?

JORDI, que encara no ha trobat el seu tabac, parla seriós però no enfadat, sinó juganer: Ja t'he dit un munt de vegades que em digues pel nom, collons! I sí, ha estat bé. Tan bé que qualsevol dia em faràs tenir un infart. I a veure com expliques el teu –fa el gest de les cometes- "embolic" amb un directiu de la competència.

HELENA: Si tenies un infart et pujaria al maleter del cotxe i et llençaria per qualsevol abocador. Tots hem de vigilar pels nostres morts i tu mai no seràs un dels meus morts.

JORDI: Fixa't que sóc prou gran i no estic prim, precisament. No crec que pogueres. Finalment ha trobat el tabac, però no troba l'encenedor. Ella li parla mentre li dóna foc.

HELENA: No patesques, tinc una serra per a bardisses, al garatge. Et posaria a la banyera, et tallaria a trossets i em cabries perfectament en cinc o sis bosses del fem. Però et tornaria a llençar per algun abocador, no fóra cas que algun pidolaire t'hi trobara... Encara em tocaria indemnitzar-lo per danys morals!

JORDI: Veig que ho tens tot molt pensat...

HELENA: El que passa és que sóc capaç d'improvisar, de tenir imaginació...

JORDI: Ah, si? Doncs jo també. Deixa el tabac a sobre la tauleta de nit i posa el cap entre les cames d'ella.

HELENA sospira amb profunditat però immediatament segueix el seu discurs. Impassible, tan sols una mica més tensa: Abans sempre ens tocava el paper de plorar, de demanar, de la impotència. Però una acaba fins els collons, que una es planteja si arriba un moment en què la revolta és l'única eixida digna. I quina revolta. Cadascú la seua. I quina és la meua. I si et dic que tu ets la meua revolta encara et pensaràs que ets més del que ets. I si prenem la revolta de les armes a la fi tots tindrem morts per plorar.

JORDI, sense traure el cap del tot: Això vol dir que no em mataràs encara que tinga un infart?

HELENA. Mentre somriu el torna a col·locar: Depèn de les circumstàncies. Ningú no tria la seua revolta. És la revolta la que ens tria a nosaltres. Calla per concentrar-se fins que arriba a l'orgasme. Un orgasme silent, tens i possiblement intens. A penes la respiració més forta. Com si no li importara o no volguera mostrar el seu plaer. Jordi ix de sota i torna a asseure’s al capçal del llit. Helena fa dues xuclades i apaga la burilla a consciència. Jordi reprèn una nova cigarreta. Aquesta vegada Helena li dóna l'encenedor.

HELENA: No sabia que fumaves... Bé, fet i fet, jo ja només fume en aquests casos. I trobe que justament això m'ha augmentat de manera considerable la líbido. Ara hi pense sovint. O més a sovint. No vull explicar-te com em pose quan m'estic fumant damunt.

JORDI, que ja fuma: Interessant. Jo, ja saps tu, des que van privatitzar l'empresa, estic molt més lligat a les directrius dels nostres governants. Ara només fume en petits cercles íntims.

HELENA: De veres em creia que després de la privatització tenies més mà lliure...

JORDI: I un colló de mico! Abans m'havia de fer l'independent, demostrar que tenia marge d'actuació, que no era la simple prolongació de la mà de l'amo. Ara, que no em tenen lligat, he de demostrar que sóc el més pur de tots... I si els governants fan campanya en contra del tabac, doncs jo el primer a donar exemple!

HELENA: Com un gosset amb corretja, que pot estirar per vore fins on arriba. Però si el soltes i està ben educat no se n'anirà del teu costat...

JORDI: Ets una mala puta. Es desplaça de nou cap a l'entrecuix d'ella, però Helena l'aparta. Amb fermesa i suavitat. Amb una suavitat ferma.

HELENA: M'he de dutxar... S'aixeca i se'n va cap a la porta del fons...

JORDI: Ei, que no sóc un gos, jo. Crida perquè Helena ja ha sortit per la porta i comencen a sentir-se alguns preparatius de dutxa. És clar que el teu marit ho té millor, perquè estar aliat amb l'oposició té els seus avantatges empresarials: l'únic important és anar contra el govern. I el com és indiferent.

Hi ha un silenci sense resposta. Se sent l'aigua de la dutxa."

(Fragment de A joc de daus. Alacant: Diputació d'Alacant, 2005)