L'intent d'homicidi no sols creava dubtes al jutge, també Renata Torelli estava confosa. Absolutament. Per què Paola havia comès aquella follia? Què l'hauria pertorbada tant? Aquella mateixa nit va fer de parlar amb Grimalt per telèfon, però aquest li va dir que no es trobava en condicions de mantenir una conversa. Renata insistí, però ell la va tallar. «Deixa'm si us plau, deixa'm si més no una temporada. Ara no et puc veure, i tampoc vull parlar amb tu.»

La soprano penjà el telèfon plorant desconsolada perquè el rebuig que acabava de rebre li semblà una bufetada molt gran. No era ja prou terrible el dolor que sentia per l'absurd despropòsit que la seva filla havia dut a terme? Per què doncs Grimalt s'entestava encara a fer-lo més gran?

Renata Torelli era, sens dubte, una de les grans cantants del moment. Molt dotada per a l'escena i amb una veu que la crítica havia lloat de manera unànime quan arribà a Barcelona el 1914 per interpretar Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, la seva presència havia despertat molt d'interès entre els aficionats a l'òpera, delerosos d'escoltar «una veu excepcional, amb totes les virtuts que requereix el rol d'aquesta jove i dissortada heroïna que ha concebut l'innovador —i aquest cop orientalitzat— Giacomo Puccini, el compositor italià més universal del moment», segons es podia llegir a una crònica que havia publicat el diari La Veu de Catalunya.

Aquells dies, l'assassinat de Francesc Ferran, l'hereu al tron dels Habsburg, a Sarajevo, havia fet esclatar la Gran Guerra, un fet bèl·lic que trasbalsà fortament la vida europea; i aquell desastre coincidí amb l'estada de la soprano a Barcelona per a l'estrena d'aquesta òpera que encara no havia programat mai el Gran Teatre del Liceu, després que s'hagués estrenat l'any 1907 al Teatre del Bosc sense pena ni glòria.

Renata Torelli era alta, forta i d'una gran aparença exterior, per bé que tenia una personalitat trencadissa i plena d'alts i baixos en la vida privada. S'havia enamorat bojament d'un baríton que va conèixer quan debutà al Teatro Alla Scala, però aquella relació va fer aigües aviat i deixà el fruit d'una nena, Paola, a la qual Renata Torelli es negà a posar-li el cognom del pare i li donà el seu.

El contracte que havia signat amb el Gran Teatre del Liceu implicava l'estança de la cantant a Barcelona fins a la primeria de 1915, però l'esclat de la guerra a Europa, la inseguretat que es va estendre per mig continent i la por de veure's afectada pels resultats d'aquella gran conflagració bèl·lica, van fer que decidís quedar-s'hi fins que retornés la pau.

(Fragment del llibre La noia que va sortir d'un quadre de Botticelli. Lleida: Pagès Editors, 2017, p. 13-14)