Els fets que es conten en aquest llibre comencen una nit fresca i tranquil·la del mes de febrer quan, al port de Liorna, com retallades sobre un cel absolutament clar, s'endevinaven nítidament totes aquelles constel·la­cions que Iorgos Nikolaidis havia conegut de petit, sota el guiatge del seu pare, dret a la borda del Dimitra, un pinc de petites dimensions amb el qual el vell Athanasios Nikolaidis feia el comerç per la Mediterrània oriental. Podríem dir que Iorgos Nikolaidis havia nascut en un vaixell, encara que, en realitat, havia arribat al món a l'illa de Cefalònia, a l'entrada mateixa del golf de Patres, ben a la vora dels blaus verdosos d'una mar Jònica que ell havia contemplat, primer, des de la seva casa paterna situada al port mateix d'Argostólion, la capital, però que va conèixer a fons quan va embarcar-se en el Dimitra, a les ordres del seu pare, que n'era capità. De fet, fou amb aquest vaixell que va penetrar en els secrets de la vida al mar, i fou també sobre la borda que va adonar-se que el món era patrimoni dels intrèpids, només d'aquells que eren capaços d'arriscar i de vèncer les dificultats.

Quan Iorgos va néixer, a l'hivern de l'any 1727, Cefa­lònia es trobava sota el protectorat de Venècia que, des de finals del segle xv, l'havia integrada en el ducat de Corfú. I fou nave­gant sota pavelló del dux que va recórrer la Mediterrània d'un cantó a l'altre fent el comerç. Primer a les ordres del seu pare i, després, al timó de la seva pròpia nau. Cap als vint anys, no travessava només la mar Jònica, ans penetrava sovint en la mar Tirrena des d'on, resseguint la costa italiana, arribava fins a Liorna, capital de la Toscana, que en aquell temps estava també integrada en el protectorat venecià.

Iorgos tenia, doncs, vint anys quan, precisament a Liorna, va conèixer una jove de mi­rada tendra i de rostre bru que era filla d'un comerciant de gra. I ell, que feia el seu primer vi­atge al front de la seva pròpia nau, va acostar-se-li amb tanta desimboltura que la jove italiana va restar d'immediat captivada pel fort atractiu del novell capità. Laura, que així es deia la jove, era filla de Nicola Graciano, un ric comerciant d'origen grec que mantenia de feia molts anys relacions comercials amb els Nikolaidis, el qual no va veure amb mals ulls aquell matrimoni que, seguint les tradicions familiars, s'hauria de celebrar segons el ritu ortodox. El jove Iorgos no era un home ric, evidentment, però Graciano va veure aviat en aquells ulls transparents que brillaven sota els rínxols d'un cabell ros molt agitat el fons d'una ànima immensa, i només amb una mirada va saber que donar la seva filla al jove Nikolaidis no resultaria una mala inversió.

(Fragment inicial del llibre Els Nikolaidis. Barcelona: Proa, 2006, p. 11-12)