Obrim els camins com si anéssim pel bosc
com si cada minut fos un brot de roselles
de gres
de nit amb fogueres
a la platja deserta I'amor.

La finestra somriu. Ens somriu.

Girem cua pel món més palpable
pels cossos suats
els eslips
la lluita de classes també
l'himne esmentat
del pa i de les roses.
I obrim el cos    la pell
al tràfec quotidià
i som el paleta que treballa vuit hores
o el mecànic o el mestre
o el fuster.
I som cançó de sexe
timbals als nostres pits
com un tren de carbó.
La gran victòria nua de les mans.
El plaer del teu sexe
del meu
és victòria també com l'assalt al palau.

("Tres poemes", Reduccions: revista de poesia, 1980, núm. 11, p. 21)

* * *

Embastida d'antenes sobre el cel

engabiat:
                fum d'herba obre reixes?
Darrera el cau,
                     el neguit i els rètols,
o groc sobre gris
                           en el castell dels somnis.
Asfalt metàl·lic i ofec entre maons,
el pis et ven
            i et nua.
Enllà,
          quatre arbres sense escorça.
I als ulls
               un vaixell perdut que et fa tempesta.

(De la sèrie "Civitas Homini(s)", dins Limito al nord només amb el teu sexe. Barcelona: Oikos Tau / Quaderns de la Font del Cargol, 1981)

* * *

Des d'una cabina
saps.
Et trucava des d'una cabina:
dentifrici Roig a Sutherland:
sorpresa a camp obert
entre les pedres grises:
proposta sense objecte.
Imagina'm
trucant-te de la tundra
com si et fes pessigolles.
Bombolla de sabó
Roig
mentre els miners fan vaga
i a trenc de foc
Sting recita amb un nou odi.

(De la sèrie "Quatre poemes britànics", Reduccions: revista de poesia, 1987, núm. 33, p. 21)