"Espentant el carret, la dona de la neteja treballa a tota pressa.

Substitueix les bosses de fem atapeïdes per unes altres de noves i neteja taulells i cristalls. Trau la pols a l'estàtua amb el plomall i l'arruixa amb insecticida. Passa el pal de fregar pel costat de Nanuk, el qual segueix escrivint, encara que molt d’espai, i s’atura per olorar-lo.

LA DONA DE LA NETEJA.— S'ha adonat que comença a pudir com el seu company? (Assenyala l'estàtua.)
NANUK.— (Olora l'estàtua.) Impossible. Tots els esquimals fem olor de molsa, i aquest home ni fa olor de molsa ni és esquimal.
LA DONA DE LA NETEJA.— Molsa? Quina manera més original de dir-ho!
NANUK.— Què vol que faça?
LA DONA DE LA NETEJA.— Dutxar-se! (L'apunta amenaçadorament amb un esprai.) Si no ho fa vosté, hauré de prendre unes altres mesures.
NANUK.— Està bé, li faré cas. Però abans voldria preguntar-li una cosa. Fa una setmana vosté em va dir que tenia poders d'adivinació.
LA DONA DE LA NETEJA.— Els tinc, sí senyor.
NANUK.— Voldria utilitzar-los amb mi? No és que jo crega molt en totes aquestes coses, però… M’agradaria saber quan podré eixir d'ací i tornar a Saskatchewan.
LA DONA DE LA NETEJA.— Si no ho creu, per què vol saber-ho?
NANUK.— Si em diguera que vaig a eixir prompte, seria un motiu d'alegria. I si em diguera que tardaré a anar-me'n, pensaria que s'ha equivocat i em quedaria com ara.
LA DONA DE LA NETEJA.— Haurà de mostrar-me el dit polze.
NANUK.— El dit polze? Endevina el futur pel polze?
LA DONA DE LA NETEJA.— Li ve més de gust ensenyar-me alguna altra cosa?
NANUK.— (Perplex.) Quin s'estima més, el dret o l'esquerre?
LA DONA DE LA NETEJA.— Amb quina mà escriu vosté?
NANUK.— Vaja pregunta! Vosté m'ha vist escriure. Amb tots els dits.
LA DONA DE LA NETEJA.— Vull dir quan escriu a mà.
NANUK.— Amb la dreta, doncs.
LA DONA DE LA NETEJA.— A veure… Estenga la mà dreta amb el palmell cara avall i deixe el polze a un costat de manera natural. (Li agafa el dit polze de la mà dreta i li'l dobla cap a darrere.) Sí, clar… Era el que esperava. Està vosté fet una bona peça! Ara vegem l'altra cara. (Li pega la volta a la mà.)
NANUK.— (Intranquil.) I bé?
LA DONA DE LA NETEJA.— (Amb gravetat.) Hi ha una dona en la seua vida.
NANUK.— Puc assegurar-li que n'hi ha hagut algunes més.
LA DONA DE LA NETEJA.— Serà una de tantes la que el traurà d'ací.
NANUK.— No diu quan?
LA DONA DE LA NETEJA.— No. Només diu que es tracta d’una dona decidida i enèrgica.
NANUK.— (Li ensenya el dit polze esquerre.) I aquest, no li aprofita per a res?
LA DONA DE LA NETEJA.— Un dels dos polzes indica el que s'és i el que passarà. L'altre, el que es desitja que passe.
NANUK.— (Li aproxima el dit polze esquerre.) Mire'l, vol?
LA DONA DE LA NETEJA.— (Examinant ara el dit polze esquerre.) Si de vosté depenguera, ja estaria a casa. (Li amolla la mà.) I ara, a la dutxa.
Nanuk ix en direcció oposada a la porta principal. De sobte canvia d'idea. Fa mitja volta i se'n va corrents cap a la porta de vidre automàtica, la qual no s'obri. L'escodrinya com si hi buscara un badall, i regressa amb el cap cot.
NANUK.— No ho entenc. Per què s'obri quan vosté s'hi arrima i no quan m'hi acoste jo?
LA DONA DE LA NETEJA.— Està programada perquè vosté no se n'escape. «Baró-kurd-esquimal d'estatura mitjana.» Ja ho sap, aquesta mena de coses.
NANUK.— Baró, diu? Acaba de donar-me una idea. (Agafa la maleta.) És cap allà, no?
LA DONA DE LA NETEJA.— Sí, al costat dels serveis. Per què s'emporta la maleta?
NANUK.— Dona, per posar-me roba neta! (Se n’ix en direcció a la dutxa.)"

(De Zona de lliure trànsit. Alzira: Bromera, 2001, acte II, escena V)