Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és escriptor i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Viu la seva joventut a València, on descobreix la literatura, principalment de la mà de la poesia, amb J. V. Foix com a gran referent. El 1993 participa com a coordinador d'una gran obra col·lectiva, un volum d'homenatge a l'escriptor valencià Joan Fuster. Serà una altra fita. Des d'aleshores, els seus escrits són un punt de partida en Literatura Comparada i ha alternat aquesta tasca amb una obra creativa que passa per la poesia, la narrativa i l’assaig.

Després d'un quadern de poemes inicial, Sobre el desordre (1992), guanya el premi Guerau de Liost del 1994 amb Els Vianants (1995). Per aquestes dates emprèn la redacció d'un dietari que el durà per una porta lateral a L’erosió (2001). Publicat per Edicions 62, és aquest un llibre de maduresa, un dietari que també participa del llibre de viatges i, fins i tot, es pot llegir com una novel·la. Visió de Buenos Aires, però també visió de Barcelona des de la distància, L'erosió remou el gènere en la seva forma tradicional i obre nous camins on la diversitat s'acull a una intensa meditació sobre l'estructura de l'obra oberta que acaba sent tot dietari.

En el camp de l'assaig ha publicat /J. V. Foix o la solitud de l'escriptura/ (Edicions 62, 1998), premi Joaquim Xirau, a més de nombrosos articles i estudis a revistes i altres mitjans escrits, com ara la revista Literatures, de l'AELC, sovint al voltant de la relació entre crítica, ficció i autobiografia.

Després d'una estada de set anys a Barcelona, actualment viu a la ciutat de Girona. L'any 2002 va guanyar amb L'erosió el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.