Eduard Márquez va debutar en la literatura catalana amb dos llibres de contes que van rebre l'elogi unànime de la crítica. Es tracta de Zugzwang (1995) i L'eloqüència del franctirador (1998), dos llibres desapareguts que han esdevingut mítics. Amb el rigor quirúrgic que el caracteritza, Eduard Márquez els ha revisat i ha condemnat a l'oblit vint-i-nou contes. Aquest llibre n'és el resultat: una nova ocasió per endinsar-se en un dels mons més personals i fascinants de la literatura catalana recent i per reivindicar la seva faceta d'autor de narrativa breu.

(Sinopsi)