La brevetat de cada un dels contes, que podria obstaculitzar aquesta radiografia emocional, és ajudada per una claredat de llenguatge sorprenedora. En aquest sentit l'estil de Márquez, afuat com una fulla d'afaitar, remet a l'obsessió planiana per l'adjectiu adient. Però a la vegada Márquez sap combinar, eficaçment, aquesta fredor descriptiva amb pinzellades poètiques d'una gran força suggestiva.

(Marc Capdevila. "Angoixa quotidiana", Avui. Cultura, núm. 6.500, 23 de novembre de 1995, p. IV)