ACTE PRIMER

DIRECTOR A veure... Em sap greu, però les coses funcionen així. Els de dalt repassen amb lupa cada crèdit que concedim i, en el seu cas, ho sento, però no compleix els requisits de garantia mínims. Ho pot provar en alguna altra entitat però, si li he de ser sincer, sense béns i sense avaladors solvents veig difícil que l'hi concedeixin.

ANTONI Difícil, però no impossible.

DIRECTOR Nnnno, impossible, no. Però està demanant una quantitat considerable i les garanties que ofereix no cobreixen el risc. Bé, en realitat, no ens enganyem, vostè no ofereix res que es pugui anomenar garantia. Això dels préstecs són faves comptades. Em sorprendria que cap entitat seriosa li concedís una petició tan... així. Altra cosa seria si anés a buscar crèdit a un lloc més... Com l'hi diria... Fora del sistema.

ANTONI Prestadors.

DIRECTOR Jo no l'hi aconsello gens.

ANTONI Ni jo ho faria mai. Aquesta gent et xucla la sang.

DIRECTOR Té tota la raó.

ANTONI Però m'estava preguntant... Si vostè fes una... una mena de... recomanació. Si digués a aquests de dalt que confia personalment en aquest client, en mi, i que malgrat no reunir totes les garanties sap del cert que el banc no corre cap risc, que segur que tornaré els diners perquè sóc un bon client, treballador, bona persona, etcètera... En aquest cas, potser, quan traguessin les lupes aquestes que tenen per repassar els crèdits, s'ho mirarien amb una mica més de carinyo.

DIRECTOR Ja... Però el problema... El problema que hi ha, perquè hi ha un problema, intento dir-li des de fa una estona, el problema és que jo no puc fer aquesta recomanació en base a res. No puc di'ls-hi que és un bon client perquè vostè no és client d'aquesta sucursal. És el segon cop que el veig. No puc confiar en vostè ni recomanar-lo perquè no sé res de vostè, no el conec de res.

ANTONI Però hi ha coses que es veuen a primer cop d'ull. Faci servir la intuïció.

DIRECTOR No en tinc, jo, d'això.

ANTONI Segur que sí, encara que sigui una mica.

DIRECTOR No. No en tinc gens. Ni en vull.

ANTONI Bé, però ja es veu que jo no sóc un...

DIRECTOR No. No es veu res. Aquí no tenim aquesta mena de visió intuïtiva. Aquí treballem amb dades, amb números, amb documentació. I encara que tinguéssim confiança en vostè, encara que no fos un complet desconegut per aquesta oficina, tampoc... Escolti, els crèdits necessiten garanties. Ja l'hi he dit. És així de senzill.

(Fragment inicial de El crèdit. Barcelona: labutxaca, 2014, p. 9-10)