Acaba de publicar-se Tots els contes de Rosa Fabregat (Pagès Editors) a cura de la professora de la Universitat de Lleida, Maria-Pau Cornadó […]. El motiu d'aquesta publicació és fer visible en un sol volum els contes que Rosa Fabregat ha anat publicant des de 1981 fins al darrer, escrit l'any 2009. Contes publicats de forma dispersa en diaris, revistes i volums col·lectius, i, per tant, difícils de localitzar. De la vintena de peces aplegades, tres són inèdites.

"De les tres cares del prisma en què s'organitza l'obra literària de Rosa Fabregat –poesia, novel·la i conte–, aquesta darrera és potser la més desconeguda i la menys celebrada", escriu Maria-Pau Cornadó. Una cara imprescindible per comprendre la totalitat d'una obra que es desplega amb imaginació en diversos àmbits d'interès com són la biomèdia, la memòria personal i cultural, el paper de la dona d'avui dia i els canvis que es donen en les relacions socials actuals.

En aquests contes, com en la seva novel·lística, Rosa Fabregat se serveix de les tècniques narratives més diverses, i que van des de la ciència-ficció, el realisme màgic, la memòria personal. I, encara, l'exploració del món del somni, ben del gust de la psicoanàlisi i de les modernes ciències transpersonals a fi i efecte de desenterenyinar les motivacions ocultes de la psique presonera del jo, del super-jo i de l'inconscient. Aquesta exploració dels estats d'ànim de la psique porta Rosa Fabregat a dibuixar els seus personatges, sobretot els femenins, amb relleu tant de signe realista com poètic, ja que l'ànima humana participa de les dues naturaleses: la corporal i l'espiritual. […]

Ens trobem davant d'un aplec de contes morals escrits en llenguatge modern i sovint utòpic (la ciència-ficció és un vehicle excel·lent per a explotar amb la imaginació allò que encara no és en la realitat). En la contística de Rosa Fabregat, que tan bé enllaça amb la qualitat de les seves novel·les i els seus poemes, no només hi ha un esforç per comprendre la realitat, sempre en conflicte, sinó també el desig de trobar solucions als problemes, ja sigui guarint el cos com guarint l'ànima. […] Rosa Fabregat sap com donar vigor i ètica a personatges que, contrapuntant la feblesa i la marginalitat, actuen a favor de la vida pròpia i la dels altres amb gosadia i a contracorrent. […]

(Teresa Costa-Gramunt. "Triomf del relat", L'Eco de Sitges, 23 de gener de 2010)