Rosa Fabregat (Cervera, La Segarra, 1933) és escriptora i farmacèutica.

La seva activitat literària s'ha desenvolupat sobretot en el camp de la poesia i de la narrativa. Com a poeta comença a publicar després de rebre el premi Vila de Martorell del 1978 amb el llibre Estelles, és per tant una escriptora ja madura i experimentada la que dona a conèixer les seves obres. Després de diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica fins al 1994 al volum d'obra reunida Ancorada en la boira, al qual han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l'aigua (2008), entre altres.

Com a narradora s'han de destacar dos vessants. L'escriptura de novel·les que ens parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) com a principal referent. D'altra banda, la seva actitud contrària als convencionalismes que l'impulsa a escriure sobre temes polèmics, per exemple a La capellana (1988; reed. 2017), on qüestiona la masculinitat del sacerdoci.

Fabregat col·labora en diverses publicacions periòdiques i és membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció. També, la seva professió de farmacèutica l'ha portat a publicar assaigs i articles sobre aquest tema. La seva obra literària ha estat traduïda a llengües com ara l'alemany o l'anglès.

És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: ©Esther Remacha (pòrtic) i ©Ricard de la Casa.