El dia 3 de febrer, Rosa Fabregat farà 80 anys. Nascuda a Cervera el 1933, i ara resident a Lleida des de fa anys, la Rosa sempre rememora uns anys de vida que per a ella representen el seu paradís vital. Són els anys viscuts a Llorenç del Penedès. Els anys de la seva farmàcia al carrer Major de Llorenç, una de les primeres farmàcies que hi va haver als pobles del Baix Penedès, plena de detalls i engrunes de vida, flors, fòssils, llibres, plantes, caramels, un espai de calidesa inigualable. Espai també dels primers anys de la seva escriptura. Uns poemes sorgits dels camins de terra, de la connexió amb el paisatge, de la sensació de llibertat a prop del mar, de les paraules senzilles, trobades en el dia a dia. Poemes del llibre Estelles, que va guanyar el premi Vila de Martorell, l'any 1978.

Si hagués d'escollir una imatge de la Rosa, triaria la recollida en el llibre El cabdell de les bruixes de l'any 1979. En aquesta fotografia, tan expressiva, podem veure la Rosa amb els braços aixecats i amb les mans obertes. Porta una camisa ampla com una túnica, que és la que es posava en els recitals que feia aleshores. En el seu rostre hi llegim el final d'un vers i veiem arrels en els seus dits, Les mateixes arrels des de les quals ha creat la seva obra al llarg dels anys, amb confiança i valentia. En aquest llibre, un dels primers, s'hi troba el poema "Malalt", que podíem llegir en una de les parers de la farmàcia cada cop que hi entràvem a buscar medicaments:

"Em fa mal el teu dolor. // Tinc raconets d'ombra // amagats a les mans, // gotes de triaca magna, // catifes a la sang i la casa plena d'heura // per a tu. // Tinc essències ungüents, // colors i mentides per al teu mal. // Tinc una llàgrima // que embolico amb un somriure // i paper fi. // Venc salut i somnis. // l te'ls cobro i em fa mal"

Per celebrar aquest aniversari, han sortit a la llum dos volums editats per Pagès Editors i l'Institut d'Estudis Ilerdencs. El primer volum porta per títol Ancorada en la boira (1953-1993). El segon volum, La temptació del vol. Obra poètica II i aplega tota l'obra poètica de l'autora entre el 1994 i el 2011. Són els llibres: El ble i la llum, Cauen instants, Roses de sang, A la vora de l'aigua, Enlairar Estels, una recopilació de poemes dispersos, i La temptació del vol, un poemari inèdit que dóna nom al volum. En una nota que apareix en l'encapçalament del llibre, la Rosa agraeix molt especialment la col·laboració de la prologuista, Carme Vidal Huguet. I és en aquest pròleg que es defineix Rosa Fabregat com un esperit del Renaixement, "on art i ciència convivien", "i és que en la seva vida s'hi emmiralla tanta ciència i tant d'art com en la seva literatura".

La seva literatura

Una literatura feta de l'essència de la vida, reflex d'instants viscuts, molts d'ells recollits també durant anys a les pàgines d'aquesta revista Portal Nou. Una literatura que és sempre mostra d'agraïment; en cada experiència, en la bellesa, en l'observació de la natura i en el sentiment de llibertat que l'acompanya. Una literatura bressolada també pel mar de Salou, el mar dels seus estius, el mar de la llum. Un exemple el podem trobar en el poema "Pilota de la vida", del llibre A la vora de l'aigua, on la imatge de l'aigua evoca la petjada del pas del temps:

"La vida llisca // corrent avall, sense percebre-la, // malgrat l'afany // d'encalçar-la // i retenir-la".

En els articles i entrevistes sobre l'autora que s'han publicat durant el 2012, després de l'aparició d'aquest voluminós recull poètic, Rosa Fabregat explica que ja fa mig segle que escriu, i que ara ja només vol llegir. Vol llegir i rellegir. Diu que la vida ara és per contemplar-la i per admirar el temps viscut, tot gaudint del que l'acompanya: una família, una ciutat que l'acull, els llibres vells i els nous que arriben, les amistats i els bells records.

Ella diu que pensa fer vida contemplativa i que ara això és el que li demana el cos.

Continua reivindicant el paper de la dona i segueix defensant els mes desafavorits de la societat. Moltes de les seves pàgines han mostrat la injustícia i ella sempre manté un compromís social amb el temps que li ha tocat viure. Aquest compromís el manté ben viu en tots als actes a què acudeix sovint: conferències, recitals, col·laboracions, etc. I ben segur que, de tant en tant, entre estius i primaveres, la Rosa seguirà escrivint més poemes i arribaran més aniversaris… per molts anys.

(Roser Guasch. "L'obra poètica completa de Rosa Fabregat en complir 80 anys", El 3 de Vuit, 8 de febrer de 2013)

* * *

Els feia diumenge passat, dia de Sant Blai. Fa vuitanta anys, naixia una rosa: la Fabregat, que ha estat i que és una dona coratge. […] Vaig escriure, en el pròleg al segon volum de l'Obra poètica, que si fos lícita la referència de qualificar-nos segons els referents, bé podríem dir que Rosa Fabregat seria un esperit del Renaixement, on art i ciència convivien, i de fet en ella hi conviuen, en perfecte equilibri; tot just perquè en la seva vida sempre s'hi ha emmirallat tanta ciència i tant d'art com en la seva literatura. Raó i sentiment, el just equilibri d'un binomi que amara tot un conjunt d'obra que obliga de ser llegida atenent una raó sentimental i un cor del tot racional. I és des d'aquest principi que ens presenta un món, el seu, que també és el nostre quan no és el de la seva estricta privacitat, que d'entrada sempre és un estrany, tot entenent-la, aquesta estrangeria, la del món, com un tot d'elements que cal anar descobrint fins que sigui possible la intimitat. Deia Rilke que la poesia no és cosa de sentiments, sinó d'experiències. I aquestes experiències, aquestes que Rosa Fabregat transforma en art poètica quan s'acara al full en blanc, no li són, en el seu cas, una visita de tant en tant, sinó una convivència contínua. Una vida, doncs, dedicada a la literatura, però que pel fet d'haver estat desenrotllada fora del circuit barceloní i, fora, doncs, dels grans centres de decisió, malgrat la bibliografia que ha generat, Rosa Fabregat és una poeta no diria que poc coneguda, sinó mal coneguda. I aquest és el repte a què ens hem de comprometre com a regal d'aniversari, el de fer que aquesta obra, bastida de realitats i descriptiva d'experiències, sigui referent entre lectors i crítics, eina de traductors i motiu d'estudi acadèmic, perquè pugui trobar-se, com deia JV Foix "al bat del temps, prop de tothom, en llunyedat de segles". Vielen Dank, liebe Dame.

(Carme Vidal. "Una rosa de 80 anys", Segre, 7 de febrer de 2013)