BOIRA BAIXA
(Primer bri d'herba, I)

Quan hagis mort del tot
potser lamentarem, en públic,
amb compunció hipòcrita,
la mortalla de silenci
i el llac d'indiferència
en la qual, viva,
et vàrem submergir.
Llavors ja sabràs el secret
de l'enigma
que amaga tot poema.
Un dia
Veus joves foradaran l'aqüífer
On la tenien segellada,
i brollarà del teu pou artesià,
més nítida i viva que mai,
la teva llum.


PUDENT

T'he vist quiet a fora
entomant el sol,
cercant la tebior.

Tu, damunt la fulla
del ficus tan gran.
Jo, darrera el vidre
a cobert del fred.

Tens el cos d'escut
verd, inofensiu,
que imita una fulla,
i gràcils antenes.

La teva fortor
espanta les pedres
quan algú t'encalça.


CAUEN INSTANTS

Cauen instants
en els rellotges
mentre l'arena
ens va colgant.

(De Cauen instants, 2004)


LES ROSES DEL CEDRE


Sóc un estel errant
en la nit fosca
que cerca el teu camí
en la tenebra,
i no l'encalça.

. . .

Immersa
en la boira baixa
que t'oculta,
cloc els ulls
i solco la meva nit.

Allí pampallugueja
la lluerna
que em tramets.

. . .

Tots som
el teu ressò.

Soledat, i el vent
que xiula a fora,
sacsegen el silenci.

Són els meus aliats.

(D'El ble i la llum, 2003)