Klaus Ebner neix el 8 d'agost de 1964 a Viena, Àustria. Passa la seva infantesa en un entorn de classe mitjana burgesa. Des de jove escriu contes i breus obres de teatre. Serioses ambicions literàries sorgeixen cap al final de l'escola i comença a presentar prosa i poemes a convocatòries de literatura. Fa diversos viatges a França, Itàlia, Andorra i Catalunya.

Després del batxillerat l'any 1982 i un sojorn a la Universitat d'Estiu de Tours, a França, estudia de traductor per francès i italià, i es llicencia en Filologia Romànica i Germànica. Aprèn el català de manera autodidàctica. Comença a treballar com a traductor especialitzat en tecnologia i informàtica. Del 1998 al 2002 estudia Gestió i Administració de les Empreses Europees en una escola superior professional.

Durant els estudis dels anys 80 és coeditor d'una revista literària vienesa, i hi publica unes quantes narracions, i el 1982 és guardonat amb el Premi de Literatura per a la Joventut de la banca austríaca Erste Österreichische Spar-Casse. El text premiat, una novel·leta que narra com un servidor civil descobreix el passat i les experiències en un camp de concentració nazi d'un pensionista jueu, es publica el 1983 en el diari israelià i germanòfon Israel-Nachrichten. El 1987 Klaus Ebner esdevé membre de l'Associació Austríaca d'Escriptors (Österreichischer Schriftstellerverband).

Des de finals dels anys 1980 ensenya programaris en centres de formació i escriu llibres informàtics; fins al 2004 en publica nou, dos dels quals com a coautor. El 1996 acaba la seva carrera d'ensenyant independent i esdevé empleat per una empresa multinacional per la qual ja havia ensenyat programaris d'ofimàtica i sistemes operatius durant un temps. En la tardor del 1999, passa sis setmanes a Carolina del Nord als Estats Units d'Amèrica, on és coautor d'un llibre en anglès sobre servidors. A partir del 2002 col·labora en projectes informàtics de formació i treballa també de traductor liberal. Durant els anys 1990 escriu més de cent articles per a revistes informàtiques a Àustria, Alemanya i la Gran Bretanya. Després del 2000 publica també articles filològics, per exemple a la Revista d'Estudis Catalans i Europa Ethnica.

Després del 2004 les seves activitats d'escriptor s'intensifiquen i comença també a escriure poesia en català. El mateix any un poema seu rep una menció de La Catalana de Lletres i es publica a l'antologia de la convocatòria. Mentre que fins aleshores havia publicat les seves obres a revistes literàries o en antologies, el seu primer llibre de literatura apareix el 2007. Publica narracions, prosa curta i una novel·la curta (Hominide/Homínid) en alemany, i el 2009 un poemari en català (Vermells). El 2011 publica, també en alemany, un altre recull de poesia i un assaig historicocultural sobre Andorra. També escriu ressenyes crítiques i tradueix obres catalanes i franceses en alemany. Presenta escriptors catalans per traduccions de poemes o contes que es publiquen a revistes literàries a Àustria (p. ex. a Driesch). El 2015 publica el seu segon títol en català, Blaus, un poemari amb el qual va guanyar el premi de poesia Parc Taulí el 2014.

L'autor viu a Viena amb la seva família. És soci de l'associació d'escriptors austríaca Grazer Autorinnen Autorenversammlung i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.