Aquesta guerra, molt poc documentada, sembla que fou llarga i no contínua. En ella intervingueren el comte d'Empúries d'un costat i els comtes de Barcelona i del Rosselló, amb el vescomte de Rocabertí, de l'altre. Però aquest enfrontament entre Ponç Hug I d'Empúries amb el vescomte Jofre de Rocabertí i els seus aliats no acabà aquí, ja que l'any 1137 l'emporità assetja i pren el castell dels Rocabertí. Més tard fou recuperat gràcies a la intervenció del comte de Barcelona i es signaren concòrdies de pau.

És molt possible que Requesens es veiés afectat en aquesta contesa, ja que existeix un document al Llibre Gran dels Feus, que ens parla d'uns ostatges del comte del Rosselló per valença de Requesens, en el qual apareix el vescomte de Rocabertí i es parla de ista guerra. Entre aquests ostatges s'esmenten rellevants senyors feudals empordanesos com: Arnau Gausfred de Llers, Bernat Gausfred de Molins, Dalmau de Vilanova o Bernat de Cantallops.

Però l'afer que més afectà al castell de Requesens es dóna l'any 1148, i que és continuació del conflicte anterior. El comte d'Empúries posa setge al castell i el pren. Desconeixem els esdeve­niments però els podem imaginar, ja que aquest tipus de conflictes es donaven sovint entre senyors rivals. Sabem, això sí, que el vescomte Jofre de Rocabertí, pel maig del 1147, prometia al seu senyor (s'havia fet vassall del comte del Rosselló) d'auxiliar-lo amb deu cavallers si hi hagués guerra en els seus territoris i no als del propi vescomte.[1] De nou aquest conflicte va finalitzar amb la intervenció del comte de Barcelona.

A les acaballes del segle XII, l'any 1172, va morir el darrer comte del Rosselló, Girard II. En el seu testament instituí com a hereu al comte de Barcelona Alfons I el Cast. Va donar com a raó d'aquesta decisió el parer dels seus súbdits, a qui ell havia con­sultat.[2] El rerefons del testament s'extreu de la guerra abans esmen­tada i de la forta enemistat amb el comte emporità, a més de la influència dels vescomtes de Rocabertí, enemics del comte d'Empúries.

Tot plegat sense oblidar els interessos del comte i rei Alfons de Barcelona, poderós comtat que ja s'havia fet amb Besalú l'any 1111 i ara amb el Rosselló. Malgrat el testament, la població medieval del Rosselló era unida tradicio­nalment a la d'Empúries.

Està documentat que aquests anys el castell de Requesens passà als dominis del comtat d'Empúries i molt probablement per donació feta pel rei Alfons, com a hereu del comte del Rosselló, potser per segellar la pau en aquests territoris.

Acabem el segle XII amb l'esment d'un document del 1182, en què apareix per primera vegada el cognom Requesens. S'hi esmenta un Arnau de Requesens que actua com a testimoni d'un compromís entre Jofre de Rocabertí i el comte d'Empúries. No sabem quan sorgeix el llinatge Requesens, si foren castlans con­vertits ara en senyors, si ho eren encara del castell i si eren vassalls dels comtes d'Empúries.

Al segle XII, el castell de Requesens havia sortit danyat de la guerra i fou condicionat i refet després pels comtes d'Empúries o pels seus vassalls, senyors o castlans. El primitiu castell dels segles XI-XII seria conegut a partir d'ara com la fortalesa major o de dalt, i a principis del segle XIII s'envoltaria d'un recinte em­murallat exterior. D'aquesta època només se'n conserven unes poques restes: la sala antiga, la primera part de la porta de dalt, la torre angular (en forma de quilla) del primer recinte murat del sector nord (no refeta al segle XIX), la torre exterior, situada també al nord, i les valls i alguns fragments petits situats a la base de les torres i de les muralles.

El castell de Requesens als segles XI-XII


Sobre la planta de la força de dalt del segle XIII indiquem les poques restes del castell primitiu dels segles XI-XII que ocupava la roca granítica on s'assentava i que va servir també de pedrera.

[1] Si tu habueris guerram in tua terra et ego non habuero guerram in mea terra.
[2] En aquella època no es tenia en compte l'opinió dels súbdits, per la qual cosa dubtem d'aquesta afirmació, en tot cas seria el parer d'uns quants magnats feudals vassalls seus.


© Ferran del Campo i Jordà

(Fragment del llibre El Castell de Requesens, ed. ampl. 2017)