Entre les moltes coses bones que les vacances proporcionen, hi ha la de poder llegir amb tota calma i sense interrupcions, llibres que, a més de prometre, donen. Així els dos petits volums que Ferran del Campo i Jordà ha dedicat als castells medievals. El primer, on ressenya tots els de l'Alt Empordà, s'inicia amb una interessantíssima introducció que ens informa de la seva estructura i elements defensius acompanyada de dibuixos aclaridors.

Ferran del Campo i Jordà ha fet un treball metòdic, responsable, eficient, que ens ha posat a l'abast aquesta sèrie de castells, molts d'ells pre-feudals, dels segles IX i X, encinglerats en llocs gairebé inaccessibles. I per si això fos poc n'ha dibuixat la planta assenyalant les zones essencials.

(Montserrat Vayreda i Trullol. "La modèstia d'una obra important", Hora Nova, Figueres, 1990)
 

* * *
 

La història de la família Jordà, una de les més conegudes de la comarca, permet entendre els grans conflictes entre propietaris a l'Empordà i el procés de decadència de la noblesa respecte d'una burgesia rural cada vegada més poderosa. Set segles d'una família empordanesa. Els Jordà de Molins, és el títol d'un llibre que acaba de publicar Ferran del campo i Jordà, el qual s'ha basat en la nombrosa documentació familiar.

L'autor ha explicat que va trobar la documentació fa uns deu anys amagada rere l'empaperat de la masia familiar. El seu objectiu és catalogar tota la documentació.

(Salvador Cargol. "Un llibre explica els conflictes entre la burgesia i la noblesa de l’Empordà", Diari de Girona, Girona, 2000)
 

* * *
 

Com historiador, l'autor considera que les grans històries s'han de fer coordinades sempre amb els fets locals. En aquest llibre (Set segles d'una família empordanesa. Els Jordà de Molins) es remunta fins al segle XIV per explicar els orígens pagesos d'aquesta família i la seva evolució. Els Jordà, habitants del veïnat de Molins, dins la vila de Llers, apareixen ja al segle XV documentats com a pagesos lliures gràcies a l'engrandiment general del seu patrimoni. El segle XVII és temps de guerres i problemes per aquesta família que passà per situacions difícils en viure en una zona conflictiva molt a prop de la frontera. Tot i així, al s. XVIII es produeix, segons del Campo, el gran salt i aconsegueixen convertir-se en pagesos benestants amb força propietats i respectats.

(Sònia Fuentes. "Recullen set segles d'història empordanesa en un llibre", Empordà, Figueres 2000)
 

* * *
 

En aquest magnífic estudi biogràfic sobre Carles Jordà i Fages, realitzat pel seu net Ferran del Campo i Jordà, el sòlid historiador que és l'autor ha sabut esquivar, en general, l'inevitable risc que la relació familiar i sentimental comporta, i alhora ha manejat encertadament la informació privilegiada a la que al·ludiem.

Estem davant d'un llibre imprescindible per conèixer l'agricultura empordanesa i catalana del darrer segle i per retrobar un personatge polític del país mereixedor d'un reconeixement públic que fins ara se li ha negat.

(Eduard Puig i Vayreda. "Un polític empordanès massa oblidat", Revista de Girona, Girona, 2006)