Salvador Comelles (Terrassa, 1959) va insinuar contundència narrativa a En Bernat i el núvol i a Un desembre congelat. No fa gaire, en les narracions El dia que el sol es va adormir i La volta al món amb taxi, es va mostrar dotat de gracilitat i determinació argumental, però en cap d'aquests llibres hi havia personatges convincents. Ara, després de la lectura del seu darrer llibre Set contes per a regal, es pot dir que ha treballat positivament aquest aspecte.

El recull Set contes per a regal està servit amb tècniques narratives diverses, en les quals l'autor demostra competència, especialment les expressades des del narrador-personatge, com Les palmeres, Un regal com una casa i El dia que ens van robar les esses. També és molt remarcable els monòlegs Catxumbo, amb el·lipsi ben resoltes, tot i que una certa dilatació en el desplegament li resta el vigor d'oralitat.

En aquest recull de contes, Salvador Comelles relata fets extrets de l'observació de la realitat quotidiana, i la transforma en relats imaginatius, des d'una visió plena de tendresa, passats per un sedàs personal d'ironia distanciadora, tot emmirallant-se conscientment en l'univers particular més acostat, fins i tot amb topònims i personatges reals. No obstant això, algun dels contes sembla que tingui el nucli argumental situat en un acudit, que va irradiant l'efecte humorístic, l'allargassament literari del qual constitueix l'única justificació.

Els relats fantàstics que alternen amb els realistes tenen d'entrada un plantejament situat en el marc casolà, adobat convenientment perquè hi faci irrupció el món fabulós, sense abandonar tant en un cas com en l'altre els àmbits familiars i d'amistat, en els quals prenen cos les diferents formes de comunicació, i s'hi desenvolupen interessants mostres de l'art de la insinuació pel que fa als regals previsibles.

D'altra banda, la il·lustradora Montse Ginesta fa unes aportacions eficaces al text, amb personatges caricaturitzats, d'actitud entremaliada, en unes composicions de contundent ritme intern, fonamentades en traços i delimitant perfils de línies anguloses. En aquests dibuixos es troben, a més de la profunditat en els escenaris, elements fragmentats que guaiten o s'escapen del marc fixat per la il·lustració. I, és clar, el decorativisme de subtil factura, de ratlles i taques seriades dins l'estètica inconfusible que l'autora infon en els seus treballs.

Salvador Comelles ha obtingut els premis Cavall Fort, el Ciutat d'Olot i Lola Anglada. Precisament, cinc dels contes que integren el recull Set contes per a regal formaven part del recull guanyador d'aquest darrer premi, en l'edició de 1988.

(Andreu Sotorra. Avui, 1991)