La trama d'aquest conte, que es pot qualificar de deliciós, presenta diverses situacions amb pinzellades còmiques i té un desenvolupament àgil i ben encadenat. Comença com una aventura de pirates en alta mar; se centra en una història d'amor, en el marc d'un fet quotidià: un bany amb joguines, animades per la imaginació de l'autor.

El conte arrenca com ho fa l'obra teatral 'Mar i Cel', d'Àngel Guimerà, amb el capità dels pirates que s'enamora de la princesa segrestada. Quan en el viatge troben una illa de color rosa que resulta ser un sabó i després uns aneguets de plàstic, el lector reconeix l'aclucada d'ull i s'adona que el mar ple de perills dels pirates és la banyera. Després d'un temps de separació, es retroben en un circuit de la Fórmula 1, a l'habitació del propietari de les joguines i, a partir d'aleshores, els destins dels dos protagonistes correran paral·lels.

Tret de la il·lustració de la portada, les interiors no són gens tòpiques i reflecteixen vivesa. Francesc Rovira interpreta els personatges posant èmfasi en l'expressivitat. A més, l'il·lustrador mostra en aquest llibre la seva força creant espais i sensacions. Vegeu si no, com el lector o lectora també sent el pirata quan olora la pastilla de sabó (pàg. 19). I com aconsegueix les proporcions, en consonància, del tros de sabó a la bodega del vaixell, de la pàgina següent. O l'emoció que desperta en el capità la presonera adormida.

Un conte que permet ser ampliat i modificat a la banyera de cada lector.

(Lena Paüls. Cornabou, 21 de juliol de 2007)

* * *

Senzillesa i imaginació —tot i la vaguetat de la paraula— caracteritzem aquest conte de Salvador Comelles que ens trasllada d'un vaixell pirata a un hotel, passant per una cursa de Fórmula 1. Esdeveniments imprevistos —l'aparició d'una illa de sabó, de dos ànecs grocs i d'un cocodril al mar— pengen d'un fil argumental prim però flexible i resistent: l'amor del pirata i la princesa travessa les transformacions que els imposa la seua vida de ninots en mans d'un xiquet inventor d'històries.

En consonància amb el to tendre i fabulós del text, les il·lustracions de Francesc Rovira recreen la història amb delicadesa; els dibuixos aconsegueixen plasmar els canvis d'ambientació —de l'agitació d'una nau corsària solcant l'oceà a l'assossec de l'habitació d'un xiquet— amb sutilesa, sense trencar la unitat del conjunt.

(Arantxa Bea. Faristol, núm. 59, novembre 2007)