Simpàtica història la d'en Bernat i el núvol, la qual es llegeix amb un continuat somriure als llavis. Es tracta de les peripècies d'un petit núvol —l'Arí— que es despista a la ciutat i de la seva amistat amb el nen que el troba —en Bernat. Primer, viu d'incògnita al celobert fins que se'n cansa i és descobert pels pares del noi. La situació es complica quan el núvol va creixent, arribant, per exemple, a ocupar el terrat dels veïns que protesten perquè sembla que sempre sigui hivern i, a més a més, la roba estesa no s'acaba mai d'eixugar. Tot plegat, la situació arriba a ser insostenible i el núvol decideix lliscar pel cel altra vegada amb tots els altres núvols. Però sempre que passa per damunt la casa dels antics amics o rega les plantes o deixa una estrella petita i brillant com a signe del seu pas i, fins i tot, un dia es deixa muntar a cavall pel seu petit amic que d'aquesta manera pot contemplar des de dalt de tot la ciutat, els camps, els boscos i el mar. Un dia, abans de marxar el núvol, es fan una foto tots plegats, que guarden al menjador. Així poden tenir l'Arí sempre al davant, àdhuc quan no hi és. Evidentment van haver de fer-la al terrat, tots al davant i el gran núvol —ara— al darrera; única forma que es veiés res.

Sensibilitat, imaginació, humor impregnen tota la narració i donen lloc a situacions molt originals i divertides. No hi falten els jocs de paraules a to amb la situació: "estar als núvols", "fer mullader", etc. Magnífica la interpretació plàstica que de la història fa la Marta Balaguer. És una autèntica recreació del text amb perfecta sintonia amb el seu esperit. Creiem que pot ser un bon divertiment per als nens a partir de 8 anys.

(Foc Nou, juny 1987, p. 25)

* * *

En Bernat i el núvol és un conte deliciós, dolç i encantador. Ens explica la història d'un petit núvol que un bon dia es va separar, distret, de les altres boires del cel i va caure a la ciutat. L'Arí, aquest era el nom del núvol, es va fer molt amic d'en Bernat i va viure amb ell i els seus pares força temps, fins que ja va ser un núvol molt gran i se'n va tornar al cel. Entre ells va quedar-hi una gran amistat. És un conte molt ben escrit i amb dibuixos molt adients.

(Faristol, núm. 5, desembre 1987)