Hem quedat al parc amb en Josep i l'Esther. Asseguts al banc del parc vora el riu, conversem. En Josep parla amb veu pausada però alhora apassionada, del darrer llibre, L'enteniment de les bèsties, magnífic poemari, Premi de la Vila de Martorell 2014.

Penso en referents literaris, cinematogràfics, Maragall, Blake, Eliot, Erice, Medem... En Josep somriu. «La temàtica és semblant a 30 orquídies... El món rural. Un món en extinció. Poder rescatar un vocabulari que s'utilitza molt poc i que he volgut recuperar.»

A L'enteniment de les bèsties els poemes esdevenen personificacions, fer parlar el paisatge, la veu del temps, de la terra... Versos bastits des de l'experiència i el record. Una de les virtuts d'en Josep és la sinceritat. «Bèsties i persones s'interrelacionen». Un dels recursos, l'ambigüitat. «Hi ha moments en què no saps qui té més enteniment».

Parlem del procés creatiu. «La primera part és prendre apunts i notes, en qualsevol moment del dia. Després hi ha el treball d'endreçar aquestes notes i començar a donar forma al poema». Lluny de la visió romàntica de l'escriptor escrivint amb ploma, en Josep s'estima més treballar amb ordinador. Esporgar, polir, canviar l'ordre... Còmode i pràctic. «La feina creativa la fas exactament igual. Quedes sorprès del que pot arribar a caminar un poema».

Li demano que en triï un, a l'atzar. «La primavera s'avança / a les ales d'aquests versos...». La mare és ben present. I la infantesa, el senzill trescar d'allò que fas, d'allò que sents... Emoció tangible... I el poema pren sentit.

Un sentit que l'Esther Obradors ens descobreix. «En Josep té la capacitat de trobar els quatre mots que et transporten a una imatge». Sensiblement clara, l'Esther embolcalla el món en la fotografia que més li agrada. La coberta de L'enteniment de les bèsties n'és un exemple. Una afició que li ve del pare i dels viatges amb la càmera de fotos que va voler conèixer. Diu l'Esther que «darrere una fotografia es pot captar aquella imatge que ningú veu, ningú mira. Angles diferents, el detall, la natura».

Agraeixo la conversa, els mots i els versos. I felicito en Josep i l'Esther per aquest subtil haiga, que ha estat guardonat amb el Premi Internacional Àngel Ferrer dels Amics de la UNESCO. Enhorabona, Josep i Esther.

(Teresa Granados: "Conversa amb Josep Checa i Esther Obradors", El 855, maig de 2015)