CONVERSA ENTRE EL CISCO DE CAL FARINETES I L'ESTEVET DEL SASTRE

Davant mateix de l'Ajuntament de Vilanova del Tossal, sota un balcó que els proporciona l'ombra que fa més suportable l'estada, un parell d'homes conversen amb certa tranquil·litat:

-Feie temps que no es veie tant moviment al poble, eh?

-Sí, noi. A fe de Déu que no hi ha com organitzar un sarau de ca l'ample perquè vingo tot cristo a fotre el nas per veure què passe. Igual que les mosques que van a ensumar la merda.

-No ha parat d'arribar gent en tot lo matí. Lo pobre Fermín de la Cinta ha tingut una fenyada de por per controlar tots aquestos forasters que han anat arribant. Sort que li han vingut reforços!

-Deixa, home, deixa. Què cony de pobre... Tots los pobrets del món com ell. Tot plegat, per un dia que ha tingut més fenya del compte. No s'herniarà, no. Que no veus que no fot brot en tot lo dia, passejant amunt i avall a peu o amb lo cotxe. També en podria fer jo d'agutzil, amb aquestes condicions.

-No sé pas... Aquestos xicots han muntat una bona gresca. Fixa't amb lo munt de cotxes que hi ha per tot lo carrer: policies, ambulàncies, periodistes...

-Per cert, Cisquet, aquell paio que ha vingut adés i mos ha demanat qui cony eren los que s'han tancat a l'Ajuntament, vols dir que ere del poble?

-Ca, home, ca! Que no ho has vist, que parlave com los de Barcelona? Me fa l'efecte que deu ser de la ràdio o de la tele.

-Ara que dius de Barcelona,... que no havies quedat avui amb los que t'han de comprar el tros?

-Si tant los interesse de comprar-me'l, ja tornaran un altre moment. Avui m'he trobat millor aquí, xerrant tranquil?lament amb tu i mirant què passe, que no pas firmant paperots a casa.

-Mira que n'ets, de talòs!

-A més a més, vés a saber si, a última hora, aquesta canalla que s'han fotut a l'Ajuntament no se sortiran amb la seua, i allavons, què...? Fenya rai a solucionar tota la paperassa.

-Au, va! Farinetes, no digos rucades, que encara hi ha una autoritat per mantindre l'ordre. Ara vindran los guàrdies d'assalto i ja veuràs per on les hi foten, les seues demandes, amb aquestos ecologistes dels collons.

-Home, Estevet, això no ho poden pas fer de qualsevol manera. Primer han de negociar, per veure si troben una sortida sense incidents, i després han de decidir quina actuació pot resultar més pacífica. Al final tampoc no han fet cap mal a ningú.

-Parles igual que el del telenotícies, noi: que si negociacions, que si incidents, que si actuacions pacífiques... Un bon raig d'hòsties a temps, i això ja no hauria passat. Lo que passe és que avui dia a la canalla els ho consenten tot. Estan acostumats a fer el que els rote. No hi ha cap pare amb un parell de pebrots per fer-los llaurar dret, i després passe el que passe... Jo ja li dic, al nostre noi: aquestos xiquets, si no t'espaviles, te pujaran a cavall.

-Però si tu no li vas posar mai la mà al damunt, al teu noi, quan ere petit.

-Senyal que no va caldre...

-Guaita! Estevet, ara en surt lo Pepito, de l'Ajuntament. Fa cara d'atabalat, lo pobre.

-Vés quina cara fotries, tu, si hi tinguesses lo fill implicat.

-Saps què et dic? Que no em farie re que un dels meus xiquets s'hagués embolicat amb tot aquest moviment. Si fos més jove, hasta jo, me hi hauria posat, a defendre la serra dels Militars.

-Tens lo cap ple de pardals, Farinetes. A tu, carallot, i semble estrany a la teua edat, lo que et sap greu és que et compron, amb un preu que no pots dir que no, aquelles quatre porques de mal arreu que tens a la Vinyeta.

-Què hi fotrem? Suposo que deus tindre part de raó...

-Jo el que tinc, ara mateix, és una gana que m'alce, xiquet. Me'n vaig cap a casa a veure si ha caigut la mestressa a l'olla. En acabat ja tornaré, que jo la feina ja la tinc tota feta, per avui.

-Per avui i per sempre, castís, que vius com un marquès, des que et vas jubilar... Jo també aniré passant, que aquella dona es deu pensar que se m'ha empassat la terra. Apa! Adéu, Estevet.