Els diaris de Pascal.
Maig de 1929. Un jove fotògraf francès, Pascal Danglà, arriba a Barcelona per cobrir la inauguració de l'Exposició Universal. A la ciutat, oberta en canal per centenars d'obres públiques, hi retroba una amiga d'infància, la Lilian, promesa d'un dels periodistes més coneguts i polèmics de la ciutat, Josep M. Planes. A través d'ells entrarà en contacte amb les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès, i coneixerà intel·lectuals, periodistes, polítics i sindicalistes en un moment clau de la història del país: els mesos previs a l'esclat republicà de l'abril de 1931. La successió de fets, les nits boges de la ciutat i la fiblada de l'amor retindran Pascal Danglà més temps que no es pensava.
Enmig d'una realitat prou coneguda, aquest personatge, invenció dels guionistes de la sèrie homònima de TV3, Joan Gallifa i Núria Castejón, s'erigeix en testimoni privilegiat d'uns anys excepcionals, i ret homenatge als fotoperiodistes que, a principis dels anys 30, van revolucionar les publicacions periòdiques a Catalunya.