Oh, bit! tingué la virtut de provocar, entre els membres del jurat que havíem d'atorgar el premi de teatre "Ciutat d'Alcoi", una clara coincidència de criteris, el convenciment de què ens trobàvem davant un text treballat curosament, un text fet per una persona que es plantejava, d'una manera o altra, l'autoria dramàtica com un fi en si mateix. Allò no era, evidentment, un "guió de representació", ni un conjunt vagarós d'elucubracions sense trellat i sense personatges –tal i com s'usa darrerament a un cert tipus de falsament anomenada "escriptura dramatúrgica", que diu trobar-se al servei de la posta en escena, de la qual és subsidiària i a la qual ho confia tot- sinó un "text teatral" en el sentit més clàssic del terme, i, per això, més arriscat.

(Rodolf Sirera. "Toni Cabré: una clara voluntat d'estil dramàtic", pròleg a Oh, bit!, edició de 1986)