Dividida en tres capítols en els quals es creen les bones dosis d’enjòlit necessàries per quedar atrapat en la lectura, a L’ombra del capità Joaquim Brustenga hi va desplegant amb habilitat narrativa els inconfessables secrets d’una família amb possibles de Vilanova i la Geltrú, descendent d’un ric indià que a començaments del segle XIX comerciava amb Cuba tot exportant vins i destil·lats i important cotó i sucre. (...)

A L’ombra del capità, de Joaquim Brustenga, hi trobem una història de ficció molt ben construïda sobre el comerç d’esclaus per part dels negrers. N’hi va haver de catalans, és clar. Per tant, el capità Ginebró que els venia a Matanzas, és un arquetip d’aquest negrer que en el seu diari encara creu que fa un bé a la civilització i al progrés d’Amèrica. 

(Teresa Costa-Gramunt: “L’ombra del capità, a Vilanova i a Matanzas, Cuba”, Eix Diari, 27 de juliol de 2020)

* * *

Existeix a la història de qualsevol societat una taca fosca. Possiblement una de les més fosques de les nostres contrades és la que va fer, fa unes quantes desenes d'anys, que un bon grapat de catalans s'omplissin les butxaques comerciant. Comerciant amb persones.

Joaquim Brustenga ho retrata molt bé en la seva darrera obra, L'ombra del capità. Tan bé que el jurat de la Nit Literària del Cercle de les Arts i les Lletres li va atorgar ahir el Premi Fiter i Rossell de Novel·la, un premi que li arriba l'any següent de guanyar, en el mateix certamen el de contes. (...)

(Culturalia: “La taca fosca que guanya el Fiter i Rossell”, Culturàlia, Andorra, 17 de novembre de 2019)

* * *

Potser recordin la història del falutx Pepito, capturat el 4 de març de 1845 davant de les costes de Sierra Leone amb un carregament de 312 esclaus a bord. El capità del Pepito, en fi, era un tal Joan Mas Roig, àlies el Xicarró, rebesavi –ves per on– del Molt Honorable Artur Mas. Doncs bé, L’ombra del capità, la novel·la amb què el barceloní Joaquim Brustenga es va endur ahir el Fiter i Rossell, dotat –ja saben– amb uns suculents 10.000 euros, recrea el poc conegut origen de moltes de les grans i mitjanes fortunes de la Catalunya contemporània –banquers, empresaris tèxtils i també polítics, com es veu–, en l’infaust comerç d’esclaus. 

I ho fa no a través de la figura del Xicarró, sinó del diari de bord de Jaume Ginebró, capità del Vírgen de las Nieves, bergantí matriculat a Vilanova i la Geltrú que feia la ruta negrera entre Àfrica i Cuba. La lectura del diari, amb les seves dosis d’aventura i exotisme mariner, li descobreix a poc a poc a un descendent del bon capità Ginebró l’origen de la fortuna familiar, amb final sorpresa com és marca de la casa. Brustenga, a qui potser recordin perquè l’any passat va sucar a la Nit Literària amb el premi de novel·la curta (Deu minuts), pretenia precisament això: treure a la llum un capítol que sospita conscientment amagat de la història catalana recent (...). Va resultar que no era Antonio López l’únic esclavista quadribarrat. 

(A. Luengo: “L’esclavisme català del XIX té premi”, Diari Bon Dia, 15 de novembre de 2019)

* * *

L'escriptor català Joaquim Brustenga de Santa Eulàlia de Ronçana ha guanyat el premi Fiter i Rosell de novel·la, el guardó més destacat de la 42na Nit Literària Andorrana i que concedeix el ministeri de Cultura amb una dotació econòmica de 10.000 euros. Brustenga ha estat guardonat per l'obra L'ombra del capità, una novel·la que vol posar de manifest la història de la pràctica de l'esclavatge que es va viure fa molts anys a Catalunya i amb la qual «grans fortunes actuals provenen d'aquí», ha declarat Brustenga. La novel·la explica la història d'un jove català que viatja a Cuba gràcies a una beca. Un cop allà, descobreix que molta gent autòctona de l'illa porta el seu cognom i comença a investigar, i descobreix un diari que explica les històries, durant dos mesos, d'un vaixell que feia tràfic d'esclaus, i que era un d'un avantpassat seu. L'autor explica que el protagonista «viu la culpa del seu avantpassat» llegint el diari.

Aquesta és la segona novel·la que ha escrit Brustenga d'un total de cinc en els darrers dos anys, quan va decidir endinsar-se en el món del gènere. «Sempre he escrit poesia, i quan em vaig retirar de l'advocacia, vaig decidir endinsar-me en aquest món el qual era una temptació» i també «m'imposava respecte», ha explicat l'autor, qui amb aquest premi d'aquest dijous, ja ha rebut dos guardons amb les seves dues primeres novel·les, ja que l'any passat va rebre el premi de novel·la curta. «Reconeixements d'aquest tipus són un estímul i una injecció per continuar escrivint», ha indicat.

Brustenga, juntament amb la resta de guanyadors de la Nit Literària, així com amb personalitats polítiques del país, ha rebut el guardó durant l'acte celebrat aquest dijous al vespre a l'hotel Sant Gothard de la Massana, i que organitza cada any el Cercle de les Arts i de les Lletres. (...)

(A.S.: “Una novel·la sobre el tràfic d’esclaus, guanyadora del Fiter i Rossell”, Ara Andorra, 14 de novembre de 2019)

* * *

(...) Hàbilment dosificat en vint-i-sis capítols que van des de l’any 1917 fins al 1983, el lector assisteix al relat de les peripècies protagonitzades per un jove català, inquiet, intel·ligent, responsable i vàlid per als negocis, fins a la seva extraordinària aventura a l’Amèrica del Nord que el convertirà en un don mafiós de categoria, tant pel que fa a un enriquiment superlatiu com pel poder que va adquirint en la seva biografia criminal que inclou negocis bruts, il·lícits i no poques morts. Es fa molts enemics entre el gremi, també personals arran d’una violació. De manera que no és estrany que hi hagi qui li vulgui la mort.

Roda el món i torna al born. Així, el don que ha fet vida mafiosa a Chicago es retira i torna a la seva Barcelona natal. Amb deu minuts de descuit del seu guardaespatlles n’hi ha prou per cometre el seu crim, assassinat que d’entrada queda avortat però que es rematarà a l’hospital. Ajust de comptes. Però, qui és l’autor? A l’inici del relat, Brustenga va presentant i dibuixant amb bona mà uns personatges que per la seva estreta relació amb el don tots semblen sospitosos. El suspens de Deu minuts està garantit fins a l’última ratlla com en les millors novel·les d'Arthur Conan Doyle, d’Agatha Christie o de George Simenon, en les quals s’investiguen actes criminals fins al descobriment dels seus autors ja sigui per obra d’un agent de la policia ja sigui a càrrec d’un investigador privat. (...)

(Teresa Costa-Gramunt: “Deu minuts, el temps de cometre un crim”, Eix Diari, 20 de maig de 1919)

* * *

L'escriptor Joaquim Brustenga, autor de l'obra 'Deu minuts', ha estat el guanyador del premi Manuel Cerqueda de novel·la curta en l'edició de la Nit literària 2018. La seu d'Andbank ha estat l'escenari escollit per presentar oficialment aquesta novel·la i reconèixer el treball de l'autor. La història gira al voltant d'un personatge singular molt ambiciós i ansiós per fer fortuna. En la seva joventut, se'n va a Amèrica a assolir el seu objectiu i és allà on descobreix que el món és molt més que no pas els barris de Barcelona que ell coneix. Un cop arriba, fixa la seva residència a Chicago i en aquest indret coneix tot el món de la màfia, els negocis il·legals, el diner fàcil i el luxe. El protagonista passa 50 anys dins de la màfia i puja esglaons dins de l'organització fins a arribar al punt màxim de la família. 

La novel·la, segons l'autor, està estructurada a partir de capítols curts, que permeten anar llegint amb molta agilitat. A més, Brustenga ha reconegut que quan escriu no sap com es desenvoluparà la novel·la ni com acabarà, ja que «només sé com comença». A partir d'aquest punt «s'escriu sola», els personatges cobren vida i van avançant. És per aquest motiu que l'escriptor assegura que «no tinc cap mèrit», ja que «simplement vaig posant paraules allà on volen parlar els personatges». Tanmateix, ha indicat que no tenia pensat el final i va ser en les últimes pàgines quan «el personatge protagonista em va donar la solució». Tot i això, no ha revelat més detalls perquè «és una sorpresa i sempre busco trobar una sortida diferent de la que el lector es pensa». 

Brustenga ha finalitzat dient que és molt satisfactori i una sorpresa molt gran guanyar aquest premi, ja que és de les primeres novel·les que escriu. Presentar-te a un concurs i obtenir aquest reconeixement, per tant, «t'omple d'autoestima i de ganes de seguir escrivint». D'altra banda, no contempla la possibilitat de presentar la novel·la en altres concursos perquè «aquesta es queda aquí i estic satisfet i agraït».

(M.P.: “Una novel·la basada en la màfia dels anys 30 guanya el premi Manuel Cerqueda”, Ara Andorra, 17 d’abril de 2019)

* * *

Avesat a escriure poesia i contes per a adults, Joaquim Brustenga ha fet el pas, finalment, a la novel·la. El seu debut en aquest gènere ha estat a través d’un relat policíac, Deu minuts, que va ser guardonat a finals de l’any passat amb el Premi Manuel Cerqueda Escaler 2018 de novel·la curta, atorgat a Ordino pel Cercle de les Arts i les Lletres durant la Nit Literària Andorrana. (...)

Amb un llenguatge ric i precís, i amb un estil literari natural, els fets transcorren com passarien en la vida real, com si fos la crònica de la investigació d’un assassinat produït per un ajust de comptes entre narcotraficants. 

(El 9 Nou, 27 de maig de 2019).

* * *

Joaquim Brustenga, fidel col·laborador de Ronçana, ha publicat la seva tercera novel·la, La comtessa russa, que va ser escrita en pandèmia i està a l’espera de la traducció al portuguès. L’obra proposa una trama amb aventures, persecucions, enganys i assassinats. La protagonista troba en un restaurador d’art català el seu millor aliat per viure una vida de negocis, però també d’amor. L’inici de la revolució bolxevic, l’exili a corre cuita a París i la falsificació de pintures, són alguns dels elements al voltant dels quals gira l’obra, i que mantenen l’interès al llarg de tot el relat.

(Revista Ronçana, núm. 314, agost-octubre de 2022)