Joaquim Brustenga i Etxauri és de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), nascut la matinada de Reis del 1951. Està casat, té tres fills i cinc nets.

Estudia Dret a la Universitat de Barcelona, on organitza la I i II Mostra Oberta de Poesia (el 1975 i el 1976), que omplen la Facultat de poemes penjats a les parets. Aquestes exposicions li donen l’oportunitat de conèixer i tractar personalment Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésies del Marquet, tres pilars fonamentals de la poesia visual catalana que el marquen profundament. Des d’aleshores es posa a treballar la poesia visual, activitat que no ha abandonat mai. N'ha publicat un llibre: Veure o mirar (2008), i figura en diverses antologies de poesia visual de Catalunya, França i Argentina. També ha participat en una quarantena d’exposicions col·lectives per Catalunya, Espanya, França, Itàlia i Andorra.

A l’inici dels anys vuitanta fa una incursió al món empresarial i funda una empresa d’alta tecnologia amb patents pròpies que, després de més de tres dècades d’activitat i una sòlida expansió per Espanya i Amèrica Llatina, finalment ven a una companyia del Paraguai.

El 2003, s’insereix en la política com a regidor electe del seu poble i, del 2011 al 2015, ho fa com a alcalde. Al llarg d’aquest període ocupa diversos càrrecs comarcals de responsabilitat, tant públics com de partit.

Es dedica a la poesia des de l’adolescència i el 2018 publica el poemari satíric Versos impertinents. També escriu narrativa breu i en dona a conèixer dos aplecs: Roba estesa (2015) i Fer safareig (2018). El seu inici a la novel·la és més tardà, però des del 2019 ha publicat quatre obres, tres de les quals premiades: L’ombra del capità (Premi Fiter i Rossell, 2019), Deu minuts (Premi Manuel Cerqueda Escaler, 2021), La comtessa russa (2022) i La persecució (Premi Manuel Cerqueda Escaler, 2023).

També col·labora des de fa més de cinquanta anys amb una secció fixa a la revista Ronçana i, ocasionalment, amb articles d’opinió a la premsa comarcal. 

El 2022, és escollit Persona de l’Any de Santa Eulàlia de Ronçana en els Premis Tardor.