II

Em fico al llit
i faig un crit
mirant la Neus.
Doncs entre els plecs
hi ha uns calçotets
que no són meus.

* * *

XVIII

Quin bon partit,
va ben vestit
i és centenari, 
i per més goig,
està mig boig
i és milionari.

* * *

XXII

Per mala sort
ha quedat mort
en plena acció.
només li queda
com a bandera,
una erecció.

* * *

LXIV

Prou que em festeges 
i que magreges 
els meus collons, 
però no em demanis 
en quins armaris 
guardo els milions.

* * *

LXXXI

Les monges joves
sovint les trobes
al seminari,
fent uns cursets
sempre discrets
amb el vicari.

* * *

XCIII

La monja vella
prem la mamella
de la novícia,
pensant-se que era
la gran pitrera,
tota fictícia.

* * *

CIV

Va tirar un tret
per fer civet
de porc senglar
i descobrí
que aquell garrí
era un humà.

* * *

CVII

Entra a robar
sense pensar
què hi pot haver,
i es troba un gos
poc amistós
que vol merder.

(De Versos impertinents. Badalona: Associació Cultural Pont del Petroli, 2018)