Mor vestit de seda, el dia, de
seda i de vernís

De color de la pelfa negra perquè el pagès ha cremat la rastolla. Lo terròs, de bon matí estrenat, és vellut misteriós clapat de palla cendrosa i grisa, vellut que la mà del vent serè allisse i pentine.

Los pagesos s'han alçat amb lluna destenyida, quan la fresqueta de la marinada ere bona per cremar palla i rastolla. Lo cel tenyit de lila i de fum denunciae el rumrumeig del foc. Però un alzinar farcit d'arbres morts ere a tocar del tros i el virus de les flames l'ha mossegat, l'ha rostat i el turonet sencer s'encèn que s'encèn. I la lluna sense tint es desfà per la trena de l'horitzó. Lo bosc s'embaume de foc i de fum, les guineus fugen pregonant la desfeta: l'incendi dels arbres val per un sac de tronades. Ho saben les bèsties i els pagesos. Vesse color morat, pasta moradenca, lo cel, vermell de flama viva i blau estrenat de matí. Lila que preconitze penitència i enterrament.

Han rosegat mig bosc, les xarpades del foc i la manota del vent, i ara un paisatge infernal guarnix los xiscles de les bestioletes del matí. Les garses, negre iridiscent a les plomes, són les úniques bèsties que complementen lo vellut negre, los arbres retuts, les bardisses de ferro carbonitzat. Les garses són los dimoniets del rastoll cuit.

Silenci esqueixat. Silenci.

* * *

Tots los personatges processonen gairebé ran dels astres, de lluny els diríeu encaputxats, arbres desfilant, ombres amb pampallugues.

Aquests espectres enterren lo dia, desen los raigs de llum lluenta al gorg més pregon de la serralada, tapen les hores amb seda blanca i les pinten de vernís.

És per això que mor vestit de seda, el dia, de seda i de vernís.

I un pollancre grassonet assenyala el camí del silenci esbotzat.

(Fragment de l'obra Miracles i espectres. Palma de Mallorca: Moll, 1981, p. 19-20)