Joan Barceló i Cullerés neix a Menàrguens (la Noguera) el dia 1 de novembre del 1955. Francesc Barceló, mallorquí, treballava com a mestre de l'escola pública del poble i la mare, Elvira Cullerés, era natural de la vila. Joan Barceló és el segon de tres germans: el Damià era un any més gran i la Pilar la germana petita. L'any 1961 entra a l'escola pública Joan Ros Porta de Menàrguens. Entre 1966 i 1970 estudia batxillerat elemental al Col·legi Episcopal de Lleida on, durant aquests anys, s'hi trasllada a viure amb la seva mare. L'any 1970 entra al seminari claretià Nostra Senyora de Montalegre, a la Conreria (Tiana), per cursar el batxillerat superior. Allà comença a escriure, l'any següent, la Trilogia del penitent, obra que acabarà el 1973 i que romandrà com a mecanoscrit inèdit fins l'any 1998, que apareix dins del volum de poesia completa Esbrinem les flors de la terra. Durant aquests anys també col·labora a la revista Rocaferma, on hi publica dibuixos, còmics, ressenyes i poemes.

El 1973 comença a exposar la seva obra pictòrica a Montgat, Manresa, Lleida i Tortosa. Aquest mateix any s'instal·la a Barcelona i estudia dret a la Universitat Autònoma, per bé que deixarà la carrera al tercer curs. L'any 1974 obté una menció especial al Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb el recull Esgrogueït paradís. Treballa com a professor de català a Bellvitge i Cornellà i, posteriorment, al col·legi Lestonnac. A Barcelona, l'autor forma part del grup d'artistes, de caire contracultural, 2 quarts de 10. També en formen part Toni Soler, Lluïsa Pahissa i Carles Netto. L'any 1975 edita, juntament amb Josep Espunyes, Miquel Març, Josep M. Figueres, Damià Barceló, Andreu Martró i Biel Mesquida el Calendari 2 quarts de 10 /1975 realitzat a partir de textos i dibuixos dels autors. També crea, juntament amb Josep Lluís Català, l'editorial Àcid S.A.

En aquesta època Joan Barceló abandona la pintura per dedicar-se exclusivament a l'escriptura. D'aquesta manera, el mateix any 1975 apareix Obres completes, volum XXVIIIè, títol irònic i homònim del volum de Josep Pla, aparegut al mes de juny d'aquell any. Participa al Festival de poesia de primavera Gespa-Price, del Campus de Bellaterra, i a la Mostra poètica Arrahona. Obté el Premi Consol Colell per Immortal mort que et mors, obra que, amb tot, no es publicarà fins l'any 1983. El 1976 acaba la seva primera obra de teatre, Científicament s'ha demostrat, i funda, juntament amb Josep M. Figueres, Emili Flotats, Anastàsia Mamuyac Roca, Odina Martí, Roca Bon, Xavier Villalonga i Martí Teixidor, el grup Desperta ferro! Grup d'Art al Poble.

Comença la seva relació amb Marta Trepat, que l'autor coneixia perquè havia estat alumna seva al col·legi Lestonnac. Realitzen moltes col·laboracions conjuntes i, així, Marta Trepat il·lustra les obres Científicament s'ha demostrat, Folch i Torres, escriptor per a nois i noies, Els dracs de la Xina, Olor de cebes i Viatge enllunat, de la qual també en fa els decorats i el cartell de l'adaptació teatral. El 1976, Joan Barceló comença els estudis de filosofia i lletres, en l'especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. Durant l'any següent, escriu l'obra Que comenci la festa!, per la qual guanya, el 1979, el Premi Folch i Torres. El 1977 publica No saps veure l'espai que t'envolta, que és el primer llibre editat per Àcid. En aquesta època es dedica intensament a la literatura juvenil i, aquest mateix any, apareix i s'estrena l'obra de teatre infantil Científicament s'ha demostrat.

L'any 1978 obté el Premi de poesia Ventura Gassol de la Selva del Camp per Picada d'escorpí amb mel s'ha de guarir. Aquest mateix recull el presenta, amb títols diferents, a diversos premis. Aquest any treballa a Ediciones Don Bosco com a coordinador de L'heura blava. Fulls de lectures, jocs i disbauxa en català i, també, com a professor de català a l'Escola de Català de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i a l'institut de Ciències de l'Educació. Obté el Premi Cavall Fort a les Festes de Cultura Popular Pompeu Fabra i queda finalista del premi Folch i Torres amb l'obra Ulls de gat mesquer, i del premi Joaquim Ruyra amb Viatge enllunat. L'any 1979 guanya el Premi de poesia Ribas i Carreras amb l'obra El vent, del vent. El 21 de juliol d'aquest any s'estrena Olor de cebes amb el grup de teatre Xoriquer a Ribera de Cardós. També comença a treballar com a guionista a Ràdio-4, al programa "Català per a tothom", que dirigeix Xavier Bru de Sala.

A la primavera de l'any 1980 assisteix a una trobada d'escriptors catalans al monestir de la Reial, a Mallorca, on coneix en persona Miquel Àngel Riera, amb qui l'autor ja mantenia una relació epistolar. Aquest any apareixen les obres Que comenci la festa!, que l'any anterior ha obtingut el Premi Folch i Torres i Diables d'escuma, Premi Vicent Andrés Estellés de poesia. A Barcelona pateix un accident en topar amb una moto i es trenca una cama. Després de passar uns dies de convalescència a Menàrguens, torna a Barcelona, on mor el dia 25 de juliol. L'any 1981 es publiquen, pòstumament, les seves obres Estimada gallina, Miracles i espectres, Pare de rates, El somni ha obert una porta i l'adaptació teatral de Viatge enllunat. Els dracs de la Xina (1982), Immortal mort que et mors (1983), Trenta taronges (1985), Retalls (1986), Un drapaire a Nova York (1986) o Diumenge a la tarda (2000) també són obres publicades després de la mort de l'autor.

La seva obra queda recollida en les antologies Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa (Lleida: Pagès, 1998) i Miracles i espectres. Narrativa breu completa (Barcelona: La Magrana, 1998).