Maria Barbal (Tremp, 1949) escriu, sobretot, novel·les i contes. Va passar la seva infantesa al Pallars, va continuar estudis a Barcelona, on va acabar seguint els cursos de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat Central. Es va quedar a viure a la capital i es va dedicar durant un temps a l’ensenyament.

Va presentar la novel·la Pedra de tartera l’any 1984 al Premi Joaquim Ruyra i el va guanyar. Publicada primerament per editorial Laia (1985), després, a Empúries, La Magrana i Columna se n’han fet més de seixanta edicions. Se n’ha fet dues adaptacions teatrals, que han estat representades en diferents escenaris; la darrera al TNC. Ha arribat a un públic nombrós i divers, ha rebut altres premis literaris, Premi de la Generalitat del 1985 i Premi Crexells del mateix any. Ha estat traduïda a més de setze llengües. És una novel·la breu on la memòria de la guerra civil espanyola i de la repressió posterior és viscuda per una dona d’un petit poble pirinenc, que acaba els seus dies a Barcelona. El grau del ressò d’aquesta primera obra a Catalunya i internacionalment ha tendit a ocultar les creacions posteriors de l’autora. L’editorial La Magrana va reunir Pedra de tartera i les dues novel·les següents, Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), Premi Nacional de Narrativa 1991-1992, en un volum amb el títol Cicle del Pallars (2002). Al cicle, encara s’hi podria afegir els contes de La mort de Teresa (1986) i les novel·les País íntim (2005), Premi Prudenci Bertrana, i la darrera, A l’amic escocès (2019), totes dues editades per Columna. També s’hi relaciona, un llibre sobre pobles abandonats, Camins de quietud (2001).

Fruit del seu interès per les tensions socials i la complexitat de les relacions humanes, ha publicat altres novel·les com Carrer Bolívia (1999), Bella Edat (2003), Emma (2008), En la pell de l’altre (2014). També els contes d'Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2010) i Cada dia penso en tu (2013). L’autora va triar els millors contes i els va agrupar per temes en el volum Dolça companyia, cara solitud (2013).

És sòcia d'honor de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: © AELC/Carme Esteve.