Laia de Ahumada (Barcelona, 1957) és doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona.

Com a investigadora ha centrat els seus estudis en l'escriptura femenina de l'època moderna, concretament en els epistolaris. Ha publicat diversos articles i llibres, entre els quals destaca Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (s. XVI) (2003); també ha investigat sobre l'escriptura memorialística en els convents femenins i darrerament en l'arxiu familiar de la família Massot-Dalmases de Cervera, i en la correspondència privada de la traductora Hermínia Grau i l’historiador Agustí Duran. Ha col·laborat en diferents projectes d'investigació promoguts per l'Institut Català de la Dona, la Xarxa Vives d'universitats i la Universitat de Barcelona, el Museu Comarcal de Cervera, així com en la «Base de Dades de Manuscrits Catalans de l'Edat Moderna» (MCEM), de l'Institut d'Estudis Catalans.

Com a escriptora, va iniciar la seva trajectòria literària amb una narració breu que va guanyar el Primer premi de Prosa juvenil, UEC de Mataró, l'any 1974. Ha publicat prosa poètica i poesia: A Cau d'orella. Teresa de Jesús llegida avui (1996), Vull parlar de Déu (2001), Paraules des del silenci (2005) i Els noms de Déu (2010). Una part de la seva obra poètica ha estat recollida a Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (2007). Ha publicat una trilogia de llibres d'entrevistes: Monges (2008), A cel ras. Converses amb joves pastors (2013) i Espirituals sense religió (2015). A més, una biografia basada en una entrevista: Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes (2017). És coautora, juntament amb Teresa Forcades i Àngela Volpini, del llibre Una nova imatge de Déu i de l'ésser humà (2012), i autora d'un contrapunt del llibre L'Hinduisme de Svami Satyananda Sarasvati (2012). Darrerament ha publicat contes infantils i juvenils: Teresa de Calcuta (2013), Em dic Pep i visc al carrer (2013), El sisè sentit (2017), Mariner de terra endins (2019) (nominat en el XXI Premi Llibreter 2020), i el comentari a Wangari Maathai. Plantar arbres, sembrar idees (2020). L’any 2022 publica el llibre d’entrevistes Entre Mans. Dones pageses, dones dempeus i el recull de relats Quatre dones del setze i, el 2024, Hem hagut de marxar. Sis testimonis de joves migrants.

Ha estat inspiradora del Centre Obert Heura per a persones sense llar (1999) i de l'Associació Terra Franca que treballa per facilitar l'accés a la terra a la jove pagesia (2013).

És membre de l'AIILC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes) i de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Ha estat membre del consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de l'editorial Fragmenta i del consell editorial de la revista Dialogal.

Imparteix cursos i conferències sobre diferents temes del seu àmbit d'acció, d'estudi i pensament, i col·labora en diferents publicacions, entestada tothora a deixar el món una mica millor de com l'ha trobat.

Contacte amb l'autora



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació i textos de l'autora.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autora. Del pòrtic: Wayra Ficapal.